Sixena: Aragó Acusa el MNAC d'«Acarnissament Processal» i de Dilatar el Retorn de les Pintures Murals
El Govern d'Aragó qualifica d'"absolutament inacceptable" l'escrit del Museu Nacional d'Art de Catalunya contra el trasllat de les pintures de Sixena. Acusen el MNAC de fer un "acarnissament processal" amb excuses tècniques per dilatar una sentència.

Pintures de la sala capitular de Sixena - Entre 1196-1208
Lleida - Publicado el
3 min lectura
La disputa per les pintures murals de Vilanova de Sixena esclata de nou amb una virulència verbal inusitada. El Govern d'Aragó, a través del seu director general de Cultura, Pedro Olloqui, ha reaccionat amb contundència a l'escrit que el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) ha presentat al jutjat d'Osca. La qualificació d'"absolutament inacceptable" resumeix el profund malestar aragonès davant una nova maniobra legal que, segons ells, busca dilatar l'execució de la sentència que obliga a retornar les obres al seu lloc d'origen. Aquesta batalla judicial i cultural, que ja dura dècades, ha elevat la tensió a un nou nivell.
Olloqui, en una compareixença pública, ha estat taxatiu en la seva anàlisi. El director general ha acusat el MNAC d'utilitzar la "incapacitat tècnica" com a excusa per dilatar un procés que, en la seva opinió, hauria d'estar ja en marxa. Aquest argument, el del museu, es presenta com un "acarnissament processal" que no té cap fonament real, sinó que respon a una intenció deliberada d'allargar l'agonia d'un litigi que ja ha estat resolt en ferm per la justícia. La fermesa en les paraules d'Olloqui posa de manifest la frustració aragonesa davant la que consideren una constant oposició catalana al compliment de les resolucions judicials.
La Batalla dels Calendars i les Crítiques Creuades
La qüestió del calendari per al trasllat és un dels punts de major fricció. El Govern d'Aragó ha defensat amb vehemència el seu cronograma, que planteja un trasllat de les obres en un termini de set mesos. Segons Olloqui, aquesta proposta està "avalada per la comunitat científica" i és "totalment raonable". La nova proposta del MNAC, que allarga el procés fins a un any i mig, és vista per la part aragonesa com una tàctica més per guanyar temps. Tanmateix, Olloqui ha suavitzat el to en aquest punt, assegurant que "no serà una qüestió d'obstinació per als aragonesos" si finalment s'ha de prendre més temps, sempre que es garanteixi el retorn de les obres. Aquesta petita concessió demostra la voluntat d'Aragó d'arribar a una solució, però sense renunciar a la seva posició de força.
Un altre aspecte que ha generat controvèrsia són les crítiques del MNAC a l'empresa contractada pel govern aragonès per al trasllat. El museu català ha posat en dubte l'experiència i la solvència de la companyia, uns arguments que Olloqui ha "relativitzat" i ha donat un "valor escàs" perquè, segons ell, no se sustenten en "plantejaments científics" ni en el respecte per l'estat de dret. Aquesta tensió constant entre les parts fa evident que la qüestió de les obres de Sixena transcendeix l'àmbit cultural i s'ha convertit en una pugna política.
Interès Polític i Acusació d'Apropiació Històrica
Olloqui ha anat més enllà en les seves acusacions, suggerint que el posicionament del MNAC respon a "interessos polítics" d'organitzacions independentistes que veuen el museu com un "símbol". Aquesta afirmació connecta la disputa per les obres amb el context polític català, donant una nova dimensió a la controvèrsia. El director general de Cultura d'Aragó ha afirmat que el MNAC ha fet seva la posició de la Generalitat d'haver-se "apropiat" de les pintures fa 89 anys, una acusació històrica que reactiva la ferida de fons de la disputa.
Davant d'aquesta situació, Olloqui ha fet una crida pública als patrons del museu –la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el govern espanyol– perquè es comprometin amb el compliment de les sentències judicials. Aquesta petició posa el focus en la responsabilitat de les institucions implicades i busca exercir pressió sobre elles per accelerar el procés. La posició aragonesa és clara: les sentències s'han de complir i les obres, que són part del patrimoni aragonès, han de tornar al seu lloc d'origen, el monestir de Vilanova de Sixena. L'episodi actual és un capítol més d'una història que sembla no tenir un final a la vista.