Rècord de Participació als Premis Literaris Lleida-IEI 2025: Més de 100 Originals i Homenatge a Viñes i Torres

La literatura catalana celebra una fita que engrandeix el seu panorama creatiu: els reconeguts Premis Literaris de Lleida, convocats conjuntament per l'Ajuntament de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de la Diputació de Lleida, han batut el seu rècord històric de participació. Un total de 105 obres originals opten als dos guardons principals, una xifra que supera amb escreix la convocatòria passada, amb 39 originals més en competició.

Aquesta excel·lent acollida reforça la posició de Lleida com a un dels epicentres de la creació literària en llengua catalana. La xifra global es reparteix entre les 26 propostes rebudes pel 42è Premi d'assaig Josep Vallverdú i els 79 originals que competeixen pel 30è Premi de poesia Màrius Torres. Aquestes dades parlen per si soles de la vitalitat del sector i l'interès creixent que desperten els premis, cadascun dotat amb 9.000 euros.

Andreu Vàzquez, director de l'IEI, ha posat èmfasi en el significat d'aquestes dades. Segons Vàzquez, el considerable increment del 60% de participació respecte a l'edició del 2024 "constata la rellevància dels premis a la ciutat i al conjunt dels Països Catalans". És especialment destacable la projecció geogràfica dels concursants, ja que si bé el premi d'assaig atrau originals principalment de Catalunya i el País Valencià, el guardó de poesia Màrius Torres aconsegueix una participació més àmplia que inclou les Illes Balears, la resta de l'Estat i fins i tot obres procedents de l'estranger.

La regidora de Cultura de la Paeria, Pilar Bosch, també ha expressat el seu entusiasme. Bosch ha subratllat que l'èxit "va creixent cada any" i que l'elevat nombre d'escriptors presentats referma no només "la importància que tenen els creadors literaris de la nostra ciutat", sinó també la necessitat de dignificar "tots aquells artistes que, en el seu moment, es van generar un lloc al món", fent una referència directa a figures cabdals com Ricard Viñes i Màrius Torres. La declaració de la regidora es tanca amb un compromís ferm: "les institucions seguim i seguirem apostant per la creació literària i per donar els llocs que mereixen els autors".

El Jurat de Prestigi: Garantia d'Excel·lència als Guardons Literaris  

El prestigi dels Premis Literaris Lleida es manté gràcies a la qualitat i independència dels jurats. Aquesta edició compta amb professionals de reconeguda trajectòria en els seus respectius àmbits.

El jurat encarregat de seleccionar el 42è Premi d'assaig Josep Vallverdú estarà format per Ignasi Aldomà, Anna Ballbona, Gabriella Gavagnin, Joan Roig i Ramon Sistac. Pel que fa al 30è Premi de poesia Màrius Torres, el panell el conformen Josep Borrell, Teresa Colom, Àngels Gregori, Jordi Julià i Anna Pantinat. Aquesta darrera substitueix a Jordi Virallonga, qui ja ha exhaurit el seu període màxim de cinc anys de permanència al jurat, un mecanisme que assegura la rotació de mirades i criteris. La combinació d'experts promet un veredicte rigorós i equitatiu per a uns guardons que reforcen el patrimoni cultural.

Gala a la Seu Vella i Homenatge Escènic: Màrius Torres i Ricard Viñes  

El punt culminant d'aquesta edició serà l'acte de lliurament dels premis, que tindrà lloc el 21 de novembre a les set del vespre a l'emblemàtica nau central de la Seu Vella de Lleida. La gala no serà una simple entrega de premis, sinó que es transformarà en un esdeveniment cultural d'alt nivell amb un muntatge literari i musical dissenyat per a l'ocasió.

L'organització vol celebrar les tres dècades del Premi de poesia Màrius Torres i, simultàniament, commemorar els 150 anys del naixement del pianista lleidatà Ricard Viñes, figuren que van deixar una empremta artística indeleble. La proposta escènica es titula 'Màrius Torres, el poeta que tocava el piano / Ricard Viñes, el pianista que escrivia versos'. Amb guió i direcció de Rosa Mesalles, responsable de Literatura de la Paeria i productora de l'espectacle, la peça busca explorar les facetes menys conegudes de tots dos.

Mesalles ha explicat la intenció del muntatge, que pretén unir la pràctica de Ricard Viñes d'escriure poesia i la gran afició de Màrius Torres per tocar el piano. El repartiment comptarà amb figures destacades: Enric Majó farà les veus dels dos protagonistes; Aida Flix encarnarà Mercè Figueras, la mítica Mahalta dels versos de Torres; i Rosa Monrous donarà vida a María de Alba, coneguda com "l'amor impossible" de Ricard Viñes. L'actuació esdevindrà un viatge emocional i artístic, una "mirada a través d'aquestes dues dones per entrar en la vida d'un i de l'altre", segons Mesalles. La música en directe anirà a càrrec del Duo Viñes (Marta Castelló i Enric Prió, pianos), amb la cloenda musical a càrrec de la cantant Júlia Cruz.

Agenda Cultural Complementària: Literatura i Història Contemporània a Lleida  

L'efervescència literària de Lleida s'estendrà al llarg d'una setmana amb diversos actes paral·lels que acompanyaran el lliurament dels premis.

El dia 18 de novembre, el Teatre de l'Escorxador acollirà un interessant diàleg sobre història contemporània. El periodista i escriptor Pere Bosch, guanyador del 41è Premi d'assaig Josep Vallverdú (2024) amb 'El soldat lleial', conversarà amb el navarrès Fermín Pérez-Nievas, autor de 'En la cuneta de la historia. La asombrosa vida del coronel Críspulo Moracho'. El focus de la conversa serà la trobada entre dos personatges que apareixen als seus respectius assajos i que es van conèixer personalment: Enric Pérez Farràs i Críspulo Moracho Arregui, oferint una perspectiva històrica única.

A més, el 19 de novembre es dedicarà a la commemoració de l'Any Llompart, amb motiu del centenari del naixement de l'escriptor mallorquí. El comissari de l'Any Llompart, Jaume C. Pons Alorda, oferirà la xerrada 'Els llegats de Josep M. Llompart', un recorregut vital i poètic per recordar una figura fonamental de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Aquesta conferència, que promet combinar el retrat polifònic amb la lectura de textos, posa el punt final a una programació que celebra la paraula i el pensament.