Lleida Clama 'Prou': Macroprojectes Energètics Amenacen el Món Rural Català en una Manifestació Històrica

Un Crit Unit des de Ricard Vinyes: La Crisi dels Macroprojectes Desperta Catalunya  

Un diumenge assolellat s’ha convertit en un punt d'inflexió per al món rural català. La ciutat de Lleida va ser l'escenari d'una contundent mostra de rebuig als projectes energètics de grans dimensions que, segons les entitats convocants, posen en perill la supervivència del paisatge agrari i la sobirania dels municipis rurals. La xifra de participants va oscil·lar entre les 1.400 persones, segons estimacions dels Mossos d'Esquadra, i les 2.000, segons la pròpia organització, el que evidencia una mobilització significativa i transversal.

La marxa, convocada per un ampli consens de 16 entitats i col·lectius, va arrencar puntualment a les 11 del matí des de la cèntrica plaça Ricard Vinyes. La seva capçalera era imponent, dominada per un tractor que simbolitzava l'ànima del camp i una pancarta gegantina que resumia la indignació col·lectiva. No es tractava només d'una protesta local, sinó d'un clam que va aglutinar residents i activistes d'un ampli espectre geogràfic, des de les comarques de Lleida fins a les Terres de l'Ebre, passant per l'Anoia i el Penedès. Aquesta diversitat subratlla la preocupació creixent i compartida arreu del país sobre l'impacte dels coneguts com a macroprojectes energètics en l'equilibri territorial.

El recorregut va estar ple d'energia i missatges clars. Les consignes no deixaven lloc a dubtes sobre el descontentament popular: "el biogàs em toca el nas", "la màfia de Dinamarca contamina la comarca" i el ferm missatge de "Ponent es resisteix" van ressonar al llarg de Prat de la Riba. A més, molts manifestants portaven pancartes artesanals a favor de la preservació del territori i en clara oposició a qualsevol iniciativa d’índole especulativa que desvirtuï la funció essencial del sòl.

 Terra vs. Capital: La Lluita Contra la "Colonització" Agrària  

La manifestació va assolir el seu punt àlgid davant la seu del departament d'Agricultura, on es va dur a terme una acció simbòlica d’alt contingut reivindicatiu. Els protestants van abocar sacs de compost i matèria orgànica, un gest carregat de significat que pretenia contrastar la fertilitat de la terra amb la invasió que perceben per part de les grans empreses promotores d’aquests complexos.

La veu de les entitats va servir per posar el focus en la gravetat de la situació. Rita Baliu, de l'entitat Preservem l'Anoia, va expressar una preocupació que s'estén més enllà de les plantes de biogàs, abraçant la problemàtica de les plantes fotovoltaiques que afecten durament la seva comarca. "El dels macroprojectes energètics és un problema que afecta tot el món rural. La terra ens dona moltes coses i si nosaltres no la defensem, qui ho farà?", va inquirir la representant amb una retòrica que connectava directament amb el sentiment de la majoria.

En una línia similar, Gerard Batalla, membre de Pobles Vius, va utilitzar un terme contundent per descriure el fenomen: la "colonització dels espais agraris i naturals". Segons Batalla, aquests projectes representen una amenaça real que desplaça l'ús tradicional i sostenible del sòl. L’enfocament, segons els convocants, no pot ser únicament energètic, sinó que ha d'estar profundament arrelat en una revisió de la ruralitat catalana.

El Preu de l'Especulació: 2.000 Hectàrees i la Demanda d'una Moratòria  

La preocupació per la pèrdua de sòl agrícola és un dels pilars de la protesta. Víctor Altés, en representació d'Horta de Lleida-Pobles Vius, va quantificar l'amenaça a la demarcació de Lleida, parlant de més de 2.000 hectàrees de sòl que "potencialment es poden destruir". Va posar èmfasi en el fet que molts d'aquests projectes, especialment les grans plantes de biogàs, estan projectades amb unes dimensions molt més grans de les necessàries per al consum i gestió local.

La qüestió de qui promou aquestes iniciatives és clau per entendre el rebuig. Altés va ser taxatiu en la seva anàlisi: "La promoció d'aquestes iniciatives no parteix del món rural i la gent del poble, sinó de fons d'inversió que ni tan sols tornaran el benefici a les zones rurals". Aquest interès, purament mercantil i allunyat de les necessitats del territori, és la base del que els manifestants anomenen un "embat" especulatiu.

Per això, la principal demanda unànime de la marxa és clara i directa: una moratòria immediata dels projectes que estan actualment en marxa. Les entitats reclamen al Govern que tots aquests plans siguin discutits, planificats i consensuats amb els actors locals. La voluntat és "repensar la ruralitat per poder gaudir de la terra i no en funció de capitals que venen a fer els seus negocis especulatius", en paraules de Gerard Batalla.

La manifestació també va incloure una crítica a la gestió de residus. Rosa Pedrol, de Fem Llavor de Torregrossa (Pla d'Urgell), va apuntar a la necessitat d’"aturar projectes que utilitzen una problemàtica del territori per agredir a la població i mal gestionar residus vinguts d'on faci falta". Després de recórrer avingudes principals com Balmes i Catalunya, la jornada de protesta va culminar davant la delegació del Govern, on els parlaments finals van tancar una marxa que, amb la seva gran afluència i l'impacte de les seves accions, ha marcat un abans i un després en la defensa del territori català. La batalla per la preservació del sòl agrícola i la dignitat del món rural tot just ha començat.