Les Valls de Valira recupera els 'motarrots' per reforçar el sentiment de comunitat i preservar la identitat rural

Els 'motarrots': identitat, memòria i orgull col·lectiu  

Les Valls de Valira, al cor de l’Alt Urgell, ha decidit recuperar una de les expressions més genuïnes de la cultura popular pirinenca: els ‘motarrots’, els malnoms tradicionals amb què es coneixia els veïns de cada poble. Lluny de ser només una anècdota folklòrica, el projecte pretén revitalitzar el sentiment de pertinença, generar cohesió entre generacions i reforçar la identitat local en un entorn rural cada vegada més amenaçat pel despoblament i l’homogeneïtzació cultural.

Amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la proposta incorpora activitats diverses com tallers de serigrafia tèxtil, on els habitants poden estampar el sobrenom del seu poble en samarretes o bosses, i concerts en directe on la música es fusiona amb imatges antigues per recuperar històries oblidades i fer memòria col·lectiva.

Núria Duró, regidora de l’Ajuntament de les Valls de Valira, destaca el caràcter intergeneracional d’aquestes activitats, que permeten unir joves i grans al voltant d’una identitat compartida.

“l’èxit dels tallers d’estampació ha superat totes les expectatives, perquè no només es converteixen en una activitat artística, sinó també en una vivència emocional”

Núria Duró

regidora de l'Ajuntament de les Valls de Valira

Un mapa viu de malnoms amb arrels profundes  

Els motarrots no són només apel·latius simpàtics. En molts casos, tenen el seu origen en fets històrics, llegendes locals, característiques físiques del territori o trets distintius dels seus habitants. Alguns han derivat en expressions burlesques amb el pas del temps, però ara s’intenta reivindicar-ne el valor simbòlic i convertir-los en un actiu cultural de primer ordre.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins el projecte “Motarrots de l’Alt Urgell”, que fa prop de quatre anys impulsa el Consell Comarcal. El programa ha passat recentment per Os de Civís, on es va fer el concert Muntanyes de Vida, del grup La Sonsoni, amb gran èxit de participació. El pròxim 3 d’agost arribarà a Ars, on es tornarà a fer el concert, i el 8 de novembre es farà el taller de serigrafia amb el malnom local “Agraülls”. Posteriorment, el 13 de setembre, el projecte farà parada a Arcavell, poble conegut pel seu motarrot de “Collidors de blat”.

Duró també avança que es vol crear un malnom propi per als tres barris situats entre les Valls de Valira i la Seu d’Urgell. Per fer-ho, es planteja una visita guiada pel Poble Sec fins al Pla de les Forques, un recorregut històric que ha de servir com a punt de partida per definir una nova identitat comuna.

Cultura popular com a eina de cohesió social  

Un dels aspectes més celebrats del projecte és la seva capacitat per activar la memòria col·lectiva i posar en valor el patrimoni immaterial. Durant els concerts, es projecten fotografies antigues dels pobles participants, un recurs emotiu que, segons la regidora, “ajuda a connectar els veïns amb el seu passat i amb les històries dels avis i besavis”.

El Taller Tartera, encarregat dels tallers d’estampació, també ha posat èmfasi en l’experiència sensorial i emocional que suposa per als assistents veure, tocar i endur-se a casa una peça que simbolitza la seva arrel i pertinença.

Aquesta combinació de cultura, memòria i creativitat fa que la proposta tingui una gran capacitat de transformació social en territoris que sovint lluiten contra l’oblit institucional o el declivi demogràfic. Fer valdre els motarrots no només és una manera de recuperar paraules antigues, sinó també de donar veu als pobles i enfortir els vincles entre veïns.

En definitiva, el projecte demostra com la cultura popular, ben articulada i amb suport institucional, pot convertir-se en un motor de dinamització rural, reforçar l’orgull de comunitat i garantir que noms aparentment anecdòtics com Agraülls, Collidors de blat o altres que encara estan per descobrir, no caiguin en l’oblit, sinó que esdevinguin senyals d’identitat compartida per les generacions futures.