Aran Demana Reconeixement Únic: El Parlament de Catalunya Impulsa la Desconnexió del Rètol d'Administració Local

La Val d'Aran ha fet un pas endavant en la seva històrica reivindicació de reconeixement diferencial dins l'estructura administrativa de Catalunya i l'Estat espanyol. Aquest dilluns, la Mesa del Parlament de Catalunya, encapçalada pel seu president, Josep Rull, s'ha desplaçat al Conselh Generau d'Aran per reunir-se amb els màxims representants del Govern aranès, amb la Síndica Maria Vergés al capdavant. La trobada ha marcat un abans i un després, amb el compromís ferm del Parlament de donar suport a les demandes araneses per blindar la seva autonomia i singularitat.

En una compareixença posterior a la reunió, el president Rull ha estat contundent en la seva anàlisi: el Conselh Generau d'Aran "no és un Consell Comarcal i tampoc és administració local". Aquesta afirmació, que pot semblar tècnica, és el pilar fonamental de la reivindicació aranesa. Segons Rull, l'Aran "ha de tenir la singularitat d'una administració específica que respon a una realitat històrica i a una llei de règim concret aprovada pel Parlament de Catalunya". Aquesta condició única, que es deriva de la seva llengua (l'aranès), la seva cultura i les seves tradicions, exigeix un tractament legislatiu adequat que la separi de la classificació genèrica d'administració local. Per tant, el Parlament serà l'encarregat de demanar al Congrés dels Diputats que l'Aran quedi explícitament exclosa d'aquest caràcter d'administració local.

Una altra de les peticions clau de la Síndica Maria Vergés ha estat blindar la seva compareixença al Parlament de Catalunya, atorgant-li un caràcter permanent i no supeditat a la voluntat dels grups polítics. Aquesta presència regular a la cambra catalana permetria que la veu de l'Aran tingués una plataforma estable per exposar les seves necessitats i reptes, assegurant una representació continuada i institucionalitzada.

Suport Unànime de la Mesa del Parlament  

El president Josep Rull ha confirmat que la Mesa del Parlament ha recollit amb total receptivitat ambdues reclamacions. No només això, sinó que s'ha compromès a compartir-les amb els diversos grups parlamentaris, que són els que tenen la capacitat d'iniciativa legislativa en aquest sentit. "La Mesa del Parlament hi donarà l'aval i l'acompanyament", ha sentenciat Rull, donant un senyal clar de suport institucional. Aquesta declaració és crucial, ja que assegura que les peticions de l'Aran no quedaran en un calaix, sinó que es tramitaran amb la màxima prioritat.

Per fer realitat aquests canvis, s'han plantejat dues vies d'actuació. La primera és la modificació de la llei del règim especial d'Aran, una reforma que adaptaria el marc legal a la realitat i aspiracions de la vall. Aquesta modificació és essencial per atorgar a l'Aran un estatus jurídic que reflecteixi la seva naturalesa única.

La segona via implica una modificació concreta del reglament del Parlament per instaurar un debat monogràfic amb la compareixença de la Síndica d'Aran, seguida d'un posterior debat de propostes de resolució. Aquesta mesura garantiria que la compareixença de la màxima representant aranesa no depengui de la voluntat dels partits en cada legislatura, sinó que estigui regulada de manera permanent amb rang de llei. Això proporcionaria una estabilitat i una previsibilitat molt valorades per la institució aranesa.

La Gestió de Competències: Un Repte Addicional  

La trobada ha servit també per posar de manifest la paradoxa que viu el Conselh Generau d'Aran en la gestió de les seves competències. Actualment, el Conselh gestiona competències transferides tan importants com la sanitat, però ho fa amb una estructura que, segons la Síndica, s'assembla a la d'un ajuntament. Aquesta situació genera disfuncions i limita la capacitat de l'administració aranesa per operar amb l'eficiència i la singularitat que la seva realitat exigeix. La Síndica Vergés ha demanat canviar aquesta situació i obtenir una singularitat especial que permeti una gestió més adaptada a les seves necessitats.

El president Rull ha reconegut que la llei de racionalització de l'administració va ignorar la singularitat de l'Aran, un fet que cal corregir. Perquè aquesta correcció sigui una realitat tangible, s'ha proposat que els grups parlamentaris presentin una proposició de llei per enviar al Congrés dels Diputats. L'objectiu d'aquesta iniciativa és incorporar una nova disposició addicional a la llei de bases del règim local que garanteixi explícitament aquesta singularitat de l'Aran.

Rull ha conclòs la seva intervenció subratllant el profund significat de la Vall: l'Aran té "un caràcter simbòlic de primer ordre". Aquesta afirmació no és gratuïta; reconeix que la defensa i el reforçament de la singularitat aranesa és un exercici de respecte a la plurinacionalitat i la diversitat cultural i administrativa de Catalunya i de l'Estat. La decisió del Parlament de Catalunya de donar suport incondicional a aquestes demandes representa un pas històric cap a una major autonomia i un reconeixement més just per a la Vall d'Aran.