65 Anys d'Altaveu Local: Presidents de Lleida Demanen Més Ràdio i Menys Burocràcia per Salvar l'Associacionisme

El so de la ràdio té un eco particular a Lleida. No és només un mitjà d'informació; al llarg de sis dècades i mitja, ha esdevingut el veritable fil conductor de l'associacionisme i la tradició local. En el marc de la celebració dels seus 65 anys d'emissió, COPE Lleida va organitzar una tertúlia, conduïda per Ricard Alvarez, que va anar més enllà de la simple commemoració, reunint tres figures clau del moviment social i cultural lleidatà per reflexionar sobre la longevitat, l'evolució de la seva tasca i, especialment, la creixent complexitat del voluntariat.

A la taula, compartint micròfon, hi havia Joan Ramon González, president de l'Associació Amics de la Seu Vella; Jordi Curcó, president de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes; i Josep Lluís Gázquez, president de l'Associació de la Festa Moros i Cristians de Lleida. Tres entitats amb trajectòries llargues —la dels Pessebristes, amb 62 anys, és un exemple de tradició— que, com l'emissora, porten anys explicant notícies, generant emocions i teixint l'associacionisme a la capital del Segrià.

Tots ells van coincidir en subratllar la importància de la ràdio com a eina fonamental per fer que les seves activitats, les seves reivindicacions i, evidentment, les seves festes, arribin a tots els racons. Un diàleg que va viatjar del passat al present, posant èmfasi en el repte actual més imminent: assegurar el relleu generacional en els òrgans de direcció.

El Cansament del Voluntari: Lluita contra el Relleu i la Burocràcia  

El debat es va centrar ràpidament en la dificultat de trobar noves figures per assumir tasques de responsabilitat. “Avui en dia trobar el relleu es fa difícil” va sentenciar Jordi Curcó, que, com els seus companys, va accedir a la presidència quan encara estava en actiu professional. L'associacionisme modern exigeix una dedicació i una responsabilitat permanent que xoca amb la immediatesa i la manca de compromís a llarg termini que imperen en la societat actual, molt més connectada, però paradoxalment, menys compromesa a nivell cívic.

“Avui en dia trobar el relleu es fa difícil”

Jordi Curcó

Pressident de l'Associació Ilerdenca de Pessebristes

Aquest compromís no és només amb els socis o les activitats, sinó amb un nou monstre que ha transformat radicalment la gestió diària: l'administració digital. La complexitat burocràtica s'ha disparat. Joan Ramon González, qui porta 27 anys al capdavant dels Amics de la Seu Vella, va ser taxatiu en la descripció d'aquest panorama: “L'administració s'ha fet més complexa.” En el passat, una visita al regidor o a l'alcalde podia resoldre un problema; ara, la gestió passa per un laberint de plataformes digitals, certificats electrònics i terminis inassolibles.

"L'administració s'ha fet més complexa."

Joan Ramon Gonzalez

President de l'Associació Amics de la Seu Vella

La implementació de les formes digitals per a la tramitació d'ajuts i subvencions suposa un gran obstacle. Els presidents d'associacions, sovint jubilats o amb perfils que no han treballat professionalment amb la informàtica, es troben amb la feixuga tasca d'actuar com a “funcionaris honorífics”, ja que la responsabilitat de la correcta presentació de la documentació recau sobre ells. El mateix Gázquez, que per la seva formació en informàtica es menja la doble càrrega de president i gestor, va descriure l'experiència com "realment complicat". L'esforç i el maldecap de sol·licitar una subvenció, que sovint exigeix reformular-la o incloure requisits de compliment gairebé impossible (com ara la presència de punts Liles en romeries tradicionals), provoca que moltes entitats, tal com es va admetre a la tertúlia, renunciïn directament a la seva tramitació.

"realment complicat complir amb la burocràcia digital"

Josep Lluis Gázquez

President de l'Associació de la Festa Moros i Cristians

La Ràdio com a Testimoni i Altaveu Inesgotable  

La conversa també va fer una mirada nostàlgica a la relació històrica entre les entitats i els mitjans. Els ponents van recordar una època en què hi havia menys mitjans, fet que facilitava la presència. Avui, la multiplicitat de canals —diaris, ràdio, televisió, i l'allau de xarxes socials com Instagram— exigeix que les associacions dediquin esforços addicionals per mantenir una presència constant i rellevant.

No obstant això, malgrat l'auge de les plataformes digitals, la ràdio manté una gran salut com a element de connexió i divulgació a Lleida. Els participants van rememorar els seus inicis als micròfons. Jordi Curcó va recordar els seus primers passos, vinculats al diari i a Ràdio Popular —avui COPE— als mateixos edificis. Joan Ramon González, reconegut col·laborador de COPE Lleida en temes de patrimoni i història, des de la seva primera experiència infantil a Ràdio Lleida, fins a la seva “carrera radiofònica” a la Cope, va destacar que l'emissora continua sent el seu altaveu autoritzat per a les grans batalles en defensa del Turó de la Seu Vella.

La relació amb el mitjà és, doncs, una via de doble sentit: la ràdio proporciona una plataforma massiva a les entitats, i aquestes, al seu torn, nodreixen els programes amb contingut fresc, històric i rellevant. Aquesta aliança entre la comunicació tradicional i l'acció ciutadana demostra que, malgrat els reptes de la digitalització i la burocràcia, l'esperit associatiu i la necessitat d'una veu local i propera com la de COPE Lleida, amb 65 anys d'història, continuen sent pilars inamovibles de la identitat lleidatana. La pregunta del futur, si podran, amb la bola de vidre, veure el relleu, queda pendent, però l'entrega dels veterans per Lleida segueix incombustible.

La Ràdio com a Altaveu: Promoció abans que Notícia

En l'apartat de peticions als mitjans, el president de Moros i Cristians ha resumit les seves demandes:

1. No deixar-los de banda i continuar pensant en ells.
2. Continuar sent l'altaveu de les entitats.
3. Facilitar el micròfon, ja que les associacions de voluntaris no es poden pagar publicitat.

El president dels Amics de la Seu Vella ha afegit una petició directa a COPE Lleida: recuperar el temps local perdut en els darrers mesos. Ha argumentat que, mentre les notícies globals estan ben cobertes per tots els sistemes, el que passa "al carrer del costat" —el teixit associatiu local— és el que costa més de visibilitzar.

Finalment, un dels punts clau de la tertúlia ha estat la distinció entre notícia i promoció.

"Si ho diem abans és publicitat. Si ho diem després és notícia," va afirmar un dels presidents, concloent: "Jo el que necessito és la publicitat."

La petició és clara: els mitjans han de prioritzar la promoció dels actes futurs sobre la crònica dels esdeveniments ja realitzats, ja que la notícia posterior a la festa ja no atreu participants.

El Dia de la Seu Vella, un Exemple de Desafiaments Locals  

La tertúlia ha conclòs posant l'accent en el Dia de la Seu Vella, que se celebra aquest diumenge, 26 d'octubre del 2025. L'associació organitzadora ha lamentat la competència deslleial d'altres activitats paral·leles i la falta de consciència de la pròpia ciutadania que aquest dia és un "dia festiu a Lleida." Malgrat ser el "gran cor de la ciutat," el suport institucional es considera "justet tirant a baix," evidenciant la lluita constant per obtenir el reconeixement i suport que mereixen les entitats veteranes.

La tertúlia ha finalitzat amb el compromís de la ràdio de continuar essent un altaveu pel teixit associatiu de Lleida.