Tempesta de pedra i calamarsa colpeja el Segrià: pomes i peres en perill en plena campanya

Una tempesta de pedra i calamarsa ha sacsejat aquest dijous a la nit diverses localitats del nord del Segrià, incloent Almenar, Alguaire, Torrefarrera, Rosselló i la ciutat de Lleida. Aquesta és ja la novena pedregada de l’any a la plana lleidatana, i ha arribat en un moment crític per als agricultors, que es troben en plena campanya de fruita de pinyol i llavor. Segons Pere Roqué, president d’Asaja Lleida, el sector no s’esperava aquest episodi i en les properes hores es farà una avaluació detallada dels danys i de la superfície afectada.  

Pedres de fins a 2 centímetres: Butsènit, la zona més castigada  

El temporal va començar a les 21.30 hores amb una forta precipitació de pedra barrejada amb aigua, un fet que podria haver minimitzat parcialment els danys. No obstant això, en zones com Torrefarrera, les pedres han arribat a la mida d’una moneda d’un euro, mentre que a la partida de Butsènit (Lleida), una de les àrees més afectades, han superat els 2 centímetres de diàmetre. Aquesta mateixa zona ja va patir greus conseqüències durant la gran pedregada del 19 d’abril, cosa que augmenta la preocupació dels agricultors.

Els cultius més exposats són les pomes, peres i altres fruites de pinyol, que en aquesta època de l’any es troben en fase de desenvolupament i són especialment vulnerables als impactes de la calamarsa. Si els fruits presenten lesions superficials, poden veure’s desqualificats per al mercat en fresc, i en els casos més greus, els arbres poden patir danys estructurals que afectaran també les properes collites.

El sector espera que la barreja amb aigua hagi reduït l’impacte  

Una de les poques notes positives és que, en alguns punts, la calamarsa ha caigut barrejada amb aigua, un factor que podria haver suavitzat l’efecte destructiu sobre les plantes. Els tècnics agrícoles expliquen que, quan la pedra ve acompanyada de pluja, els grans es fonen més ràpidament i redueixen el risc de bonyegades profundes en els fruits. Tot i això, fins que no es facin les inspeccions de camp, no es podrà confirmar l’abast real dels danys.

Pere Roqué ha insistit en la importància de reaccionar amb rapidesa per valorar els perjudicis i activar, si escau, els segurs agraris que cobreixen aquest tipus de fenòmens meteorològics. "És una mala notícia en un any que ja havia començat complicat pels pagesos. Ara toca fer balanços i veure quines ajudes es poden gestionar", ha declarat.

Les pedregades, un problema recurrent al Segrià  

Aquesta no és la primera vegada que el Segrià pateix les conseqüències de les tempestes de pedra. De fet, és una de les comarques més afectades per aquest fenomen a Catalunya, juntament amb l’Urgell i la Noguera. Les raons són climes:  

• Situació geogràfica: La plana lleidatana actua com a corredor per les masses d’aire càlid i fred, que en xocar generen tempestes violentes.  
• Canvi climàtic: L’augment de temperatures extremes afavoreix fenòmens meteorològics més agressius.  
• Concentració de cultius sensibles: La zona és un dels principals productors de fruita dolça d’Espanya, amb milers d’hectàrees exposades.  

Els agricultors demanen més inversions en proteccions antipedrada, com ara xarxes o sistemes de difusors, però el seu elevat cost fa que moltes explotacions no puguin assumir-les sense ajuts públics.  

Quins cultius són els més perjudicats?  

Les fruites de pinyol (pomes, peres, préssecs) i les fruites de llavor (albercocs, cireres) són les més afectades, ja que es troben en fase de creixement i maduració. Els danys poden variar segons:  

• Mida de la pedra: Com més grossa, més perill de fractura en branques i fruits.  
• Durada de la tempesta: Una pedregada prolongada amplifica els efectes.  
• Estat del fruit: Els més madurs són més sensibles a les marques.  

El greu és que, encara que els fruits no caiguin, les petites lesions poden provocar pèrdues econòmiques perquè els supermercats i cooperatives rebutgen producte amb imperfeccions.