Lleida contra la Soledat No Desitjada: L'Ajuntament Impulsa Menjadors Sèniors i un Pla de Residències Innovador

La paradoxa de la hiperconnectivitat en l'era digital xoca de ple amb una realitat social cada vegada més palpable: la soledat no desitjada. Aquest problema, que afecta totes les franges d'edat, esdevé especialment crític en el col·lectiu de la gent gran, tal com va reconèixer el regidor d'Acció i Innovació Social i de Persones Grans de Lleida, Carlos Enjuanes, en una entrevista a COPE Lleida amb Ricard Alvarez. Enjuanes va subratllar que, més enllà del sentiment, moltes persones grans es troben en una situació de soledat física, sense una xarxa familiar sòlida o amb el dol de la pèrdua d'un company de vida.

"Com a societat, crec que hem de fer alguna cosa per a aquestes persones," va manifestar el regidor, emfatitzant la necessitat d'actuar. La lluita contra la soledat, de fet, no és només una qüestió de benestar emocional. Els estudis científics ja han demostrat que la falta d'interacció social i la vida en aïllament tenen un impacte directe i negatiu sobre la salut física i mental. La gent es posa més malalta, li costa més la recuperació i, en molts casos, no manté una alimentació adequada. Enjuanes va posar com a exemple la pèrdua de rutines alimentàries, quan algú que viu sol es conforma amb un iogurt o un àpat ràpid, un hàbit que, sostingut en el temps, té conseqüències greus per a la seva salut.

La celebració del Dia Internacional de la Gent Gran, l'1 d'octubre, ha servit a l'Ajuntament de Lleida per estendre durant tot el mes una sèrie d'accions i comunicacions per posar en valor aquest col·lectiu i, sobretot, per abordar els reptes que té plantejats, especialment el de la soledat. La meta és clara: garantir el seu benestar a través de la participació activa a la ciutat i el suport en situacions de vulnerabilitat.

Menjadors Sèniors: Més que Nutrició  

Una de les iniciatives més concretes i immediates per combatre l'aïllament i garantir la nutrició adequada és la posada en marxa dels menjadors als Espais Sèniors. El projecte, dissenyat per Enjuanes, busca resoldre dues problemàtiques amb una sola acció. En primer lloc, assegurar que la gent gran tingui accés a un dinar nutritiu i amb un cost assequible. En segon lloc, i potser igual d'important, oferir un espai relacional on seure a taula amb altres persones. Com és ben sabut a la cultura mediterrània, l'àpat és un moment clau de socialització, una eina fonamental per a la salut.

Aquests menjadors s'implementaran de manera gradual en diferents fases. La primera fase ja està focalitzada en tres Centres Sèniors concrets: el de Santa Cecília (Cap Pont), el de la Bordeta i el de Santa Tereseta. Aquests centres, que formen part d'una xarxa de nou espais distribuïts pels diferents barris de la ciutat —molts d'ells en llocs diferenciats dels centres cívics o casals socials—, són considerats la xarxa idònia per desplegar aquest servei. L'Ajuntament espera que, veient l'èxit inicial, es pugui estendre progressivament a més espais per donar cobertura a tota la ciutat.

Per a aquells que vulguin conèixer més sobre aquests recursos, l'Ajuntament ha habilitat la web seniorslleida.paeria.cat, on es pot trobar tota la informació de detall, així com els contactes dels centres.

Un Tresor d'Activitats: De Tai-Txi a l'Art de Cosir  

L'esforç de l'Ajuntament no se circumscriu només a l'alimentació; l'activació social i cognitiva és una altra de les potes fonamentals de l'estratègia. El regidor Enjuanes va destacar que el programa d'activitats per a la gent gran és "una gran sorpresa per als que no els coneixen i un gran tresor per als que els coneixen". Aquest ventall d'opcions atrau anualment unes 4.700 persones que participen regularment.

L'oferta és summament variada i pensada per cobrir diferents àrees de desenvolupament personal. Inclou activitats físiques (tai-txi, ioga, gimnàstica – algunes a l'aire lliure), activitats cognitives i formatives (memòria, xerrades sobre alimentació) i, per descomptat, propostes purament lúdiques, com ara sessions de ball. Una anècdota curiosa es troba en la recuperació de l'interès per activitats tradicionals, com la costura, que ha vist un increment sorprenent de participants que volen "aprendre a cosir" de nou.

Aquestes activitats s'organitzen mitjançant la combinació de recursos municipals amb convenis de col·laboració, com el programa "Sempre Acompanyats" de La Caixa, i la pròpia dinamització de les llars de jubilats o associacions de veïns que gestionen el dia a dia dels centres. La majoria d'aquestes activitats municipals mantenen un cost molt baix per facilitar-ne l'accés.

El Nou Paradigma Residencial: Més Enllà de l'Assistència  

Finalment, Enjuanes va anticipar que el consistori està ultimant un Pla de Residències i Centres de Dia que respon al nou paradigma de l'envelliment. El concepte de gent gran ha canviat: una persona de 65 anys avui no té les mateixes necessitats que fa uns anys. La residència ja no es pot concebre com un lloc d'aparcament purament assistencial, sinó com un espai que fomenta el desenvolupament personal i la vida independent.

El pla té una ambició a llarg termini, amb una projecció de 10 i 20 anys, basant-se en dades demogràfiques per preveure les necessitats de places residencials i de centres de dia per barris. L'Ajuntament, tot i no ser el constructor directe, pot reservar sòls i garantir una distribució equitativa dels equipaments, evitant-ne l'acumulació en zones concretes.

Però la gran novetat rau en la voluntat d'incentivar models innovadors d'allotjament, en coordinació amb les línies de la Generalitat. Es busca promoure el co-housing i el co-living, trencant amb el model tradicional. El regidor va arribar a esbossar una idea avantguardista: complexes residencials que combinarien l'edifici assistencial amb apartaments autònoms en el mateix solar. Aquesta opció permetria a la persona gran viure de forma independent, amb cuina pròpia, però fent ús dels serveis comuns de la residència (metge, gimnàs, menjador), ajornant així l'entrada a l'espai d'assistència total fins que fos estrictament necessari. La filosofia és clara: la tendència és que la persona estigui el màxim de temps possible a casa seva o en un entorn que en faciliti l'autonomia i la integritat personal.

Lleida, doncs, es posiciona en l'avantguarda de la cura a la gent gran, amb un enfocament proactiu que utilitza la socialització i la innovació arquitectònica com a pilars contra l'ombra de l'aïllament.