Lleida Impulsa el seu Futur: De Hub Agrobiotech a Nova Fira i Pacte pel Civisme, l'Alcalde Larrosa Respon als Crítics a COPE Lleida
L'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha fet avui la presentació de l'Agrobiotech Innovation Forum, el certamen professional més gran del país. Larrosa subratlla el salt qualitatiu de la ciutat i respon amb contundència a les crítiques sobre la degradació d'alguns barris, reclamant propostes constructives a l'oposició.

251119 COPE Lleida Felix Larrosa i Ricard Alvarez
Lleida - Publicado el
4 min lectura18:30 min escucha
El matí s'ha despertat a Lleida amb la primera gelada d'aquesta tardor de 2025, un toc de fred que contrasta amb l'escalf de l'actualitat política i econòmica de la ciutat. L'alcalde Fèlix Larrosa ha estat a COPE Lleida amb Ricard Alvarez poc després de presentar un dels esdeveniments més ambiciosos del calendari lleidatà: l'Agrobiotec Innovation Forum. Aquesta fira, que tindrà lloc la setmana vinent, no és només un esdeveniment, sinó la materialització d'una visió estratègica per a la ciutat, consolidant-la com el Hub Agroalimentari de referència al sud d'Europa.
Aquesta nova cita professional, fruit de la renovació de l'històrica Fira de Sant Miquel, se centra íntegrament en el sector més avançat. L'alcalde ha destacat la magnitud de l'esdeveniment: més de 200 empreses participants, directes i indirectes, ocupant 22.000 metres quadrats d'exposició. Però, més enllà de les xifres, el que realment marca la diferència és el perfil dels assistents. "És un salt qualitatiu extraordinari" ha afirmat Larrosa, subratllant la presència de centres de recerca, empreses punteres en tecnologia i innovació, i grans actors de tota la cadena de valor del sector agrari. Des de la producció animal i la comercialització fins a la recerca, tot estarà representat per a un públic exclusivament professional: pagesos, investigadors i empresaris a la recerca de solucions tecnològiques.
És un salt qualitatiu extraordinari
Alcalde de Lleida
L'Agrobiotec Innovation Forum serà el fòrum per excel·lència de l'Estat per debatre el present i el futur del sector. Amb més de 30 trobades professionals i una seixantena de start-ups de l'àmbit agroalimentari, la innovació serà la veritable protagonista. Aquest certamen és la peça clau que, segons l'alcalde, complementa perfectament el Parc Agrobiotec per fer de Lleida "un punt de referència del món agroalimentari". L'objectiu és clar: "produir més, produir millor i consumir menys recursos que mai", fent de la tecnologia i el talent les bases d'una producció excel·lent que sap vendre's al món. Aquest esdeveniment professional, que se celebra entre setmana, dimarts, dimecres i dijous, subratlla el seu caràcter tècnic i professionalitzat.
La Visió de Llarg Termini: Un Nou Recinte Firal de Gran Magnitud
La visió de l'equip de govern va més enllà de l'Agrobiotech. Larrosa també ha posat el focus en un projecte de llarg recorregut que ja comença a prendre forma: el nou recinte firal. Ubicat a l'actual zona de les firetes, amb 120.000 metres quadrats, aquest nou espai serà molt més que un lloc per a exposicions. Es preveu que tingui entre 50.000 i 60.000 metres quadrats de superfície coberta, dissenyat amb les millors tecnologies i serveis.
"El nou recinte firal tindrà la capacitat per fer concerts," ha explicat l'alcalde, destacant el potencial per acollir els artistes més famosos del món, una demanda que fins i tot el recentment constituït Consell Municipal de la Infància i l'Adolescència ha plantejat. Aquesta capacitat polivalent —amb bons sistemes de seguretat i facilitat per aparcar— permetrà dotar la ciutat d'una infraestructura d'esdeveniments de gran magnitud. Actualment s'està ordenant l'espai sobre plànol, i Larrosa ha anunciat que aviat es proposarà al patronat de la fira un concurs d'idees per definir l'ordenació urbanística i impulsar el primer mòdul, l'anomenat "hall zero", que servirà de benvinguda. Aquesta reubicació no només té una ambició econòmica, sinó també de qualitat de vida per als veïns de l'actual recinte firal, descarregant la zona de l'activitat constant que es genera durant tot l'any.
El Civisme i la Cohesió Social: La Resposta a la Crítica de la Degradació
La conversa ha virat cap al debat sobre la imatge de la ciutat i la degradació de barris, un tema recurrent en les tertúlies polítiques. L'alcalde ha respost amb duresa i vehemència a les crítiques de l'oposició, especialment a aquelles que, com la comparació de Lleida amb Marsella, considera que danyen la imatge de la ciutat i no aporten solucions. Larrosa ha estat taxatiu: "Parlar malament d'una ciutat només per voler atacar l'alcalde que governa és una mala estratègia, molt mala estratègia". Aquesta actitud, segons ell, no contribueix a generar confiança, optimisme ni a atreure inversions.
Parlar malament d'una ciutat només per voler atacar l'alcalde que governa és una mala estratègia, molt mala estratègia
Alcalde de Lleida
En contraposició, l'alcalde ha defensat la feina del seu govern. Pel que fa al Centre Històric, ha recordat que s'ha presentat el pla de transformació de barri "més important que s'ha fet mai a la història d'aquesta ciutat", amb iniciatives com la construcció d'habitatges per a emancipació juvenil i la rehabilitació d'immobles. Quant a la Mariola, ha destacat la posada en marxa del Pla de Millora Urbana amb fons del Govern d'Espanya, un projecte que cap altre partit havia abordat de manera integral.
Finalment, el Pacte pel Civisme i la Convivència s'erigeix com una iniciativa clau per a l'avanç i la cohesió social de tots els barris. Larrosa ha interpel·lat directament l'oposició sobre la seva adhesió i les seves propostes concretes. "L'exercici de la política és la de la confrontació d'idees. Quina és l'alternativa al pacte pel civisme? Cap," ha sentenciat. L'objectiu del pacte és clar: protegir i cuidar la ciutat entre tots, complir les normes, ser respectuosos i resoldre els problemes dialogant. Larrosa ha conclòs amb un missatge d'optimisme, recordant que Lleida és la quarta ciutat d'Espanya on l'ascensor social és més important i destacant el programa de desenvolupament industrial més gran del país. De cara al 2026, l'alcalde es mostra optimista respecte a l'aprovació dels pressupostos per a continuar amb aquesta línia de treball.



