Crisi Esportiva a Lleida: El FIFLleida, amb 440 jugadors, Diu Prou i Exigeix Igualtat i una Instal·lació Digna Després de Vint Anys

La Dècada de l'Obac: Un Projecte Consolidat Clama per la Justícia Esportiva  

L'ambient a la concentració del 22 d'octubre de 2025 era una barreja palpable de frustració acumulada i una determinació inquebrantable. Famílies, jugadores i jugadors del FIFLleida s'han aplegat per alçar la veu davant d'una situació que consideren insostenible. El club, que ja no és un projecte emergent sinó una realitat consolidada amb quasi dues dècades de trajectòria, ha arribat al límit de la seva paciència.

La història del FIFLleida és, paradoxalment, la crònica d'un èxit esportiu constant a l'ombra de la manca d'infraestructures. Amb més de 400 jugadors en les darreres deu temporades i un rècord de 440 inscrits enguany, incloent-hi des d'un equip de prop de 20 mares veteranes fins a quinze "babies", el club demostra un múscul social i esportiu innegable. Actualment, el FIFLleida ostenta l'impressionant títol de ser el segon club amb millors categories de tota la província de Lleida. Però aquesta trajectòria d'excel·lència s'ha desenvolupat en condicions d'extrema precarietat.

Els representants del club han recordat que les converses amb diferents mandataris locals, incloent-hi alcaldes i regidors, s'han succeït durant anys, sempre amb el mateix patró: paraules amables, reconeixement de la vàlua del projecte i sinceres felicitacions, però cap solució tangible. La bona voluntat expressada s'ha diluït invariablement en l'aire, convertint-se en un llast de promeses buides. El sentiment generalitzat és que, malgrat ser una entitat fonamental en l’esport lleidatà, el FIFLleida ha estat relegat i tractat com una entitat de segona categoria.

La Batalla de Magraners: Gestió Ineficient i Desigualtat  

El nucli del conflicte actual se centra en la instal·lació dels Magraners, la seva llar provisional durant els darrers vuit anys. Després de conèixer-se la inversió de 700.000 € que l’Ajuntament de Lleida destinarà a millores (herba, vestidors i il·luminació), el club no ha pogut evitar una reacció agredolça. Si bé valoren la inversió, que corrobora la seva constant denúncia sobre l'obsolescència de l'espai, assenyalen que el problema de fons va molt més enllà dels murs i el terreny de joc.

La situació actual dels vestidors és l'exemple més clar de la desídia municipal: un camp amb només quatre vestidors per a encabir una massa de 400 jugadors i jugadores el 2025 és, segons el manifest, una realitat "per llogar-hi cadires". A més, el club ha volgut deixar clar la seva excel·lent relació amb el barri, amb una molt bona entesa amb l’Associació de Veïns i una base de jugadors del mateix districte, fet que dóna credibilitat a la seva tasca social.

Tanmateix, la tensió s'ha generat amb la Junta Directiva del Club de futbol que gestiona la instal·lació. Les queixes del FIFLleida s'han centrat en el deplorable estat de la infraestructura: "bruta, males olors, papers i botelles al terra, sense ombres…". El FIFLleida insisteix que la regulació de la salubritat de Magraners és una responsabilitat municipal que s'ha ignorat completament. Per això, el manifest és taxatiu: l'arrel del problema no es resoldrà amb set-cents mil euros si no canvia abans el model de gestió de la instal·lació. L'Ajuntament, diuen, "no pot mirar cap a un altre costat".

La indignació s'ha disparat també per la distribució d'horaris. L'any passat, el FIFLleida utilitzava el 90% de la instal·lació. Aquesta temporada, amb 440 jugadors, el Magraners només els autoritza a entrenar-hi dilluns i dimecres, mentre que l'altre club amb només 70-80 jugadors "mana". Aquesta situació de desequilibri es considera un greuge comparatiu inadmissible. A més, denuncien l'aterratge d’una franquícia del RCD Espanyol en aquesta instal·lació municipal ja de per si saturada, un fet que, segons el FIFLleida, "no té ni cap ni peus".

El Full de Ruta: Tres Exigències per una Resposta Immediata  

Enmig d’aquest panorama, ha sorgit una petita escletxa d'esperança. El manifest recull que l’agost passat, el Regidor d’Esports va comunicar, per sorpresa, la idea d’instal·lar definitivament el club al Camp Escolar, propietat de la Generalitat. Es van esmentar reunions per arribar a una entesa i la necessitat d'adaptar les dimensions del camp. Tot i que la idea agrada a la directiva, la llarga història d'incompliments els fa ser cautelosos: "no direm blat fins que sigui al sac i ben lligat".

Per tal de tancar aquesta etapa d'incertesa, el FIFLleida ha concretat les seves demandes en tres punts crucials, exigint un compromís del més alt nivell:

1. Instal·lació i Gestió Pròpia: Aconseguir i gestionar una instal·lació pròpia, en condicions d'igualtat amb tots els altres clubs de futbol de Lleida.
2. Calendari Fiable i Sincer: Exigeixen un calendari sincer que marqui la data de resolució definitiva de la seva situació.
3. Regulació Immediata de Magraners: Mentre no es resolgui l'assumpte, demanen que l’Ajuntament reguli la salubritat de Magraners i apliqui criteris justos en la distribució dels horaris d'entrenaments i partits.

El clam final del manifest és unívoc i transversal, demanant ajuda a totes les autoritats al marge de sigles polítiques. La qüestió, insisteixen, és la d'igualtat real: "Tots gestionen una instal·lació menys nosaltres. Tots signaran un conveni... menys nosaltres". El missatge a la Paeria és clar i contundent: fets i no paraules.