El Nou Rellançament del Cor de Lleida: 800 Habitatges i 25M€ per a la Regeneració Urbana del Centre Històric

El Centre Històric de Lleida ha estat, durant anys, una excepció incòmoda dins del mapa urbà català. Mentre la majoria de ciutats basen el seu atractiu turístic i cívic en l'esplendor dels seus centres antics, el de la capital del Segrià ha patit un deteriorament progressiu, amb una pèrdua d'habitabilitat i vitalitat econòmica. Aquesta realitat, reconeguda per la ciutadania, és ara l'objectiu d'un pla de xoc sense precedents.

La regidora d'Agenda Urbana i Sostenibilitat i primera tinenta d'alcalde, Begoña Iglesias, ha estat l'encarregada de detallar l'estratègia a l'entrevista de COPE Lleida amb Ricard Alvarez: un Pla Integral del Centre Històric ambiciós, plantejat a llarg termini per assegurar la seva continuïtat més enllà dels cicles polítics. "Al final, el centre històric és el cor de la ciutat i per això hem presentat aquest pla integral, que és ambiciós i a llarg termini," explica Iglesias, emfatitzant que l'objectiu primordial és que torni a ser "un barri per viure bé."

L'enfocament del pla és clarament transversal, abordant des de l'estat dels edificis fins a la cohesió social i el dinamisme econòmic. Es tracta d'una intervenció que combina la restauració del patrimoni històric amb una visió moderna d'Agenda Urbana i sostenibilitat, creant carrers més amables, més zones verdes i millor il·luminació, aspectes que actualment penalitzen la qualitat de vida dels residents. Aquesta regeneració urbana és vital per dignificar l'espai i atraure nous veïns.

L'Habitatge, Eix de la Transformació Urbana  

Si hi ha un pilar fonamental en aquest projecte, és el rellançament de l'habitatge com a motor de regeneració. La Paeria considera que la revitalització només serà efectiva si es recupera la vida al cor de la ciutat. La dada és contundent: el pla preveu la creació d'uns 800 habitatges nous o rehabilitats.

Aquesta aposta no és casual. Moltes finques del centre històric són estructures antigues o solars estrets on la promoció privada no troba la viabilitat econòmica. Per solucionar-ho, l'Ajuntament de Lleida, a través de l'EMAO (Empresa Municipal d'Agenda Urbana), ha estat treballant quirúrgicament en l'adquisició de solars i edificis deteriorats. "L'Ajuntament està adquirint aquests solars o inclús edificis per rehabilitar-los," detalla Iglesias. La intenció és reagrupar finques per fer-les atractives al promotor privat, fomentant la col·laboració público-privada per accelerar el desenvolupament. Aquesta estratègia ja està donant fruits, amb la promesa de veure grues construint al centre històric en breu, amb projectes com el solar davant del Parador (Carrer Cavallers) i al costat de la plaça del Dipòsit.

A més de la nova construcció, el pla inclou ajuts per a la rehabilitació dels immobles existents. Aquests ajuts posen un èmfasi especial en la rehabilitació energètica i l'accessibilitat, ja que molts edificis antics actualment són un obstacle insalvable per a persones amb mobilitat reduïda. L'objectiu és clar: atraure famílies i gent jove, oferint un lloc per viure dignament en un entorn històric inigualable.

Equipaments, Patrimoni i Impuls Econòmic  

La recuperació del centre no s'atura en la qüestió residencial. El pla aborda també el rescat i la redefinició dels equipaments municipals en desús o molt deteriorats, atorgant-los un nou dinamisme social i cultural:

• Convent de Santa Clara: Es preveu que combini un espai residencial per a col·lectius culturals amb un centre per a la creació i la creativitat.
• Mercat del Pla: Acollirà una vintena de cooperatives, un projecte amb un potencial estimat de crear fins a 50 llocs de treball, sovint ocupats per gent jove.
• Antiga Escola Cervantes: Es transformarà en la Casa de la Llengua Catalana, seu del Consorci de la Normalització Lingüística.

Al costat dels equipaments, el patrimoni històric també és prioritari. El pla contempla actuacions en punts clau com les Termes de Remolins, el Dipòsit de l'Aigua (per convertir-lo en museu) i la protecció i continuïtat de l'excavació de la Cuirassa, un jaciment arqueològic de gran valor. Sense oblidar, per descomptat, el turó de la Seu Vella.

La vessant econòmica serà atacada amb la dinamització de l'àrea comercial. Es durà a terme una comptabilització minuciosa dels locals buits per després impulsar-los amb ajuts i, fins i tot, amb la regulació d'usos comercials per garantir un teixit divers i cohesionat que es complementi amb l'Eix Comercial.

Així mateix, la dignificació de l'espai públic és imminent. S'intervindrà en carrers principals com Carrer Cavallers, on es renovarà completament el paviment i tots els serveis subterranis, s'instal·larà nova il·luminació i es plantaran arbres, revertint la duresa actual del barri amb projectes com un bosc urbà on hi havia l'antiga caserna de la Policia Nacional i un parc al costat de La Panera.

El Repte Financer i la Transcendència Política  

Un pla d'aquesta magnitud requereix una inversió considerable i una planificació econòmica sòlida. La regidora Iglesias ha subratllat la importància de la primera gran injecció econòmica: l'aprovació per part de la Junta de Govern Local de la sol·licitud per al Pla de Barris de la Generalitat.

Aquesta convocatòria preveu 25 milions d'euros en total, amb un cofinançament del 50% per part dels ajuntaments. Si el projecte tira endavant, Lleida ja disposaria d'una base de 12,5 milions d'euros com a "punt de partida, l'arrencada." La resta del finançament es buscarà activament a través de diverses administracions, incloent la Generalitat de Catalunya, els fons del Ministeri de Vivenda i Transició Ecològica, i subvencions de la Unió Europea per a patrimoni.

Iglesias assegura que la Paeria és una entitat "potent" que pot afrontar la seva part del cofinançament. Recorda que, en el mandat anterior, ja es van comprometre 22 milions d'euros de fons propis per als fons Next Generation (utilitzats en obres com la Rambla d'Aragó), i que es treballarà amb recursos propis, cofinançament extern i, si cal, préstecs. Aquesta planificació rigorosa, amb calendari i pressupost, és essencial per evitar el "desànim" de la ciutadania.

El Pla Integral, malgrat ser calendaritzat a set anys, neix amb la vocació de "transcendir qualsevol altra història política" i de ser un full de ruta per a qualsevol equip de govern futur. És un compromís ferm amb la regeneració de Lleida, la dignificació de la seva història i la millora de la convivència i la cohesió social en el seu cor més antic.