Lleida Revoluciona el Centre Històric: 60 Milions per a una Transformació de 7 Anys amb 3 Boscos Urbans i Centenars d'Habitatges Nous

L'Horitzó 2032: La Gran APOSTA Verda i Cultural del Nucli Antic  

El cor de Lleida, el seu Centre Històric, es prepara per a una metamorfosi sense precedents. El govern municipal de la Paeria ha posat sobre la taula un ambiciós Pla Integral que projecta una transformació completa del barri al llarg de set anys, amb una inversió estimada de 60 milions d'euros. L'objectiu, tal com ha explicat l'alcalde Fèlix Larrosa, és tornar a fer del nucli antic un pol d'atracció, tant per als lleidatans com per als visitants, posant en valor un patrimoni que representa el 80% dels elements històrics de la ciutat.

Aquesta vasta operació, que inclou més d'un centenar d'actuacions, no és una simple rentada de cara. És una visió a llarg termini que beu directament de la implicació ciutadana: el document final ha incorporat 122 propostes recollides entre els veïns i les entitats. Es tracta, doncs, d'un projecte arrelat, dissenyat des de la base amb "diagnòstics vius" extrets de la ciutadania, segons ha subratllat el regidor de Participació Ciutadana, Roberto Pino.

Per fer possible aquesta ingent injecció de capital, la Paeria no només compta amb recursos propis. L'estratègia de finançament depèn crucialment de l'accés a ajuts externs. La convocatòria del Pla de Barris del Govern català és vista com una "ocasió per espentejar" el projecte. Precisament, la presentació de candidatures es tanca dimecres, i si el Centre Històric fos un dels escollits, l'Ajuntament podria rebre prop de 25 MEUR. La resta de la inversió fins als 60 milions es buscarà a través d'altres vies, com l'1% Cultural d’àmbit estatal, demostrant una planificació financera que, segons Larrosa, ja s'està integrant en els pressupostos de 2026 i 2027.

Naturalització Urbana i Habitatge Social: Els Pilars del Canvi  

Un dels eixos més visibles i moderns del pla és la naturalització del barri. Lleida es proposa crear no un, sinó tres boscos urbans per combatre la manca d'espais verds i millorar la qualitat de vida. Aquests nous pulmons verds s'ubicaran estratègicament a Santa Teresa (al solar de l'antic mercat), a Sant Martí (a l'espai de l'antiga comissaria) i a la Panera. A més, es preveu una actuació innovadora a l'illa de la Maternitat, on l'actual aparcament es soterrarà per transformar la superfície en una àmplia zona verda d'ús ciutadà. També es redissenyarà la plaça Sant Joan per fer-la més "amable", amb noves àrees d'ombra i més seguretat.

L'habitatge és un altre pilar fonamental per revertir el despoblament del centre. L'alcalde ha detallat tres operacions clau al voltant de la llar, amb l'objectiu de facilitar un lloguer assequible i augmentar la població resident. Ja hi ha 170 habitatges nous en marxa, però el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) permet arribar a construir-ne prop de 400 de nous i rehabilitar-ne 400 més. L'Ajuntament cedirà més terrenys a privats per impulsar aquests projectes d'habitatge social. Un focus d'aquesta estratègia serà la plaça del Dipòsit, que l'alcalde vol convertir en la "plaça Major" del barri, on es preveu la construcció de 38 habitatges addicionals.

Recuperació Patrimonial i Motor d'Oportunitats  

El pla no oblida la rica història d'aquesta part de la ciutat. La recuperació de les Termes de Remolins és qualificada com una "assignatura pendent", i es pretén donar-los la visibilitat que mereixen per "fer entendre al món que va ser Ilerda", l'antiga ciutat romana.

En l'àmbit social i formatiu, l'antiga escola Cervantes serà objecte d'una inversió de 2,5 MEUR per acollir un nou centre de formació de català en col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística. Aquest espai de 1.700 metres quadrats esdevindrà un eix clau per a la cohesió i la llengua.

Però, sens dubte, una de les intervencions més singulars és la revitalització de l'antic convent de Santa Teresa. Aquest espai es convertirà en l'epicentre d'un centre creatiu, un hub residencial per a creadors i promotors culturals, que podrà allotjar dissenyadors i professors. Així mateix, el projecte contempla la recuperació dels horts històrics que envolten el convent.

Finalment, la Paeria també vol "activar definitivament" el Mercat del Pla com a 'pool' cooperatiu. Amb obres de millora, es facilitarà l'entrada de fins a 20 cooperatives i entitats joves, amb la projecció de crear 50 llocs de treball i acollir una setantena d'activitats anuals. L'objectiu és que el Mercat del Pla esdevingui un espai de caràcter comunitari al servei de la ciutadania, amb la col·laboració prevista del Departament d'Empresa de la Generalitat. Paral·lelament, altres accions inclouen la renovació del paviment del carrer Cavallers (per acabar amb les relliscades) i la millora del clavegueram, a més de la rehabilitació de la Casa de l'Aigua. El tinent d'alcalde d'Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha afegit que el pla preveu 1,6 MEUR per a un programa de treball amb col·lectius vulnerables durant cinc anys, mostrant que la regeneració urbana va de la mà d'una profunda transformació social.