Les àrees boscoses protegides multipliquen per 6 el risc d'incendis virulents, segons un estudi de la UdL

Les àrees boscoses protegides incrementen el risc d'incendis incontrolables  

Una recerca internacional liderada per la Universitat de Lleida (UdL) ha descobert que l'expansió d'àrees boscoses sota protecció estricta —on no es permet la intervenció humana— augmenta fins a 6 vegades l’exposició de la població a incendis forestals més virulents. L’estudi, publicat a la revista Journal of Environment Management, analitza dades de 76.621 incendis registrats entre 2001 i 2021 al sud-oest d’Europa, Califòrnia, Xile i Austràlia, i conclou que aquests espais acumulen més biomassa, tenen pitjors accessos i dificulten l’extinció.  

Per què són més perilloses les zones protegides?  

Els investigadors assenyalen 4 factors clau que expliquen la major virulència dels incendis en àrees protegides:  

1. Acumulació de biomassa: Sense gestió forestal, la càrrega de combustible és un 20% superior.  
2. Accessibilitat limitada: Falta de carretes i orografia complicada (altitud, pendents).  
3. Condicions meteorològiques extremes: Sequera prolongada en regions mediterrànies.
4. Contagi des de zones no protegides: Els focs que entren en àrees protegides es tornen incontrolables.  

"Els plans actuals de conservació ignoren la prevenció d’incendis. Si no es permet la gestió humana, es creen bombes de combustible naturals"

Víctor Resco

catedràtic de la UdL i coordinador de l’estudi

Dades alarmants: +42% de superfície cremada en zones protegides  

L’estudi compara dades de 20 anys en regions amb clima mediterrani i temperat:  

-  Sud-oest d’Europa (Espanya, Portugal, sud de França):

• Les àrees protegides han passat de 21% a 38% del territori forestal.  
• Però concentren 55% de l’àrea cremada (17 punts percentuals més del que tocaria).  

-  Zones temperades (sud d’Austràlia, Xile):

• La superfície cremada dins reserves ha augmentat un 42% en dues dècades.  

-  Risc per la població:

• Viure a la perifèria d’un bosc protegit multiplica per 9 l’exposició a incendis a Europa, i per 16 a altres regions.  

Exemple pràctic:

A Nova Gal·les del Sud (Austràlia), els megaincendis del 2019-2020 van cremar 5,4 milions d’hectàrees, moltes d’elles en parcs nacionals amb accés restringit.

Crits d’alerta: La UE ha de revisar les seves polítiques  

L’estudi qüestiona directament les directrius de la Llei de Restauració de la Natura de la UE i el Conveni de Kunming-Montreal, que promouen ampliar les àrees protegides sense incloure plans de gestió del risc d’incendis.

Recomanacions dels científics:

• Integrar la prevenció en els plans de conservació (desbrossament, cremes controlades). 
• Millorar accessos per a bombers i equipaments.  
• Involucrar les comunitats locals en la vigilància.  

"Protegir el bosc no pot significar abandonar-lo. Cal equilibrar biodiversitat i seguretat"

Núria Prat

investigadora del CTFC

Un debat urgent  

La contradicció entre conservació i prevenció obre un debat global:  

• Ecologistes: Defensen que les àrees protegides són vitals per a la biodiversitat.  
• Experts en incendis: Alerten que sense gestió activa, són polvorines.  

Els governs haurien de buscar models híbrids, com els aplicats a Xile, l’únic país on les àrees protegides no han incrementat el risc d’incendis.