L'Audiència de Lleida jutjarà dos homes per estafar 20.000€ en una venda fictícia d'un pis

Els fets: una estafa amb documentació falsa  

Segons la Fiscalia, els acusats van idear un pla elaborat al gener del 2019 per vendre un pis a Lleida que no els pertanyia. Un d’ells havia llogat l’habitatge i va convèncer el propietari perquè li deixés les claus, sota l’excusa de voler revisar-lo abans d’una possible compra. Sense autorització, es va posar en contacte amb el segon acusat, administrador d’una empresa, per publicar l’immoble a Internet.

El detall clau és que ni l’empresa ni l’administrador estaven inscrits al registre d’agents immobiliaris en aquell moment (ho van fer mesos després). Tot i això, van anunciar el pis com si fossin una immobiliària legal, atraient dues víctimes que van mostrar interès.

L’engany: falsificació de documents i pagues fraudulentes  

Els acusats van simular ser socis d’una immobiliària legítima i van mostrar el pis en diverses visites. Quan les víctimes van decidir comprar-lo, van signar un document de reserva falsificat, que incloïa el logotip d’una altra agència immobiliària sense cap relació amb els acusats. Aquest fet, segons la Fiscalia, buscava donar aparença de legalitat a l’operació.

El 18 de gener del 2019, les víctimes van transferir 3.000 euros a un compte bancari indicat pels estafadors. Quatre dies després, els acusats van cobrar addicionalment 17.000 euros mitjançant un xec bancari lliurat com a arras. El propietari real mai va autoritzar la venda, i quan les víctimes van voler formalitzar l’escriptura, els acusats van desaparèixer amb els diners.

El reconeixement de deute i la impossibilitat de cobrar  

Quan les víctimes van denunciar els fets, un dels acusats va signar una escriptura de reconeixement de deute (4 d’abril del 2019) i va lliurar dos xecs per 20.000 euros, però no van tenir cobertura. La Fiscalia considera això una prova més del caràcter fraudulent del pla.  

Les acusacions i les peticions de la Fiscalia  

El ministeri públic acusa els dos homes d’un delicte d’estafa agreujada i un delicte de falsificació de document privat. Les peticions són contundents:  

• 2 anys i mig de presó + 3.600 euros de multa per l’estafa.  
• 1 any addicional per falsificació. 

A més, reclamen 27.910 euros per víctima (18.500€ per les arras, 9.000€ per danys morals i 410€ per perjudicis) i 5.000 euros per a la immobiliària suplantada.  

Implicacions legals i consells per evitar estafes immobiliàries  

Aquest cas posa en relleu els riscos de comprar pisos sense verificar-ne la legalitat. Experts recomanen:  

• Comprovar l’inscripció de l’agent immobiliari al registre oficial.  
• Confirmar l’identitat del propietari en el registre de la propietat.  
• Evitar transferències sense contracte amb garanties legals.  

El judici, previst per al 5 de juny, podria marcar un precedent en la lluita contra les estructures fraudulentes al sector immobiliari.