L'aigua a Urgell a debat: JARC exigeix finançament 'amic' per a la modernització del regadiu

Modernització Crucial: El 'Tren' que el Regadiu d'Urgell no pot perdre  

El futur del sector primari a les comarques regades pel Canal d'Urgell s'està jugant a les taules de debat i, aviat, a les urnes de l'assemblea de regants. El projecte de modernització, que busca substituir el tradicional i ineficient reg a manta per sistemes d'aspersió o gota a gota, és vist per molts com una necessitat imperiosa davant l'amenaça tangible del canvi climàtic i la inestabilitat hídrica. La sequera recent, que va posar en escac la viabilitat de moltes collites, ha actuat com un despertador brutal.

En aquest context, el sindicat JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) ha alçat la veu per assegurar que aquesta transformació, vital per garantir l'eficiència i la continuïtat del sector, sigui econòmicament viable per a tots els propietaris. Joan Carles Massot, cap de la sectorial del vaquí de carn de JARC, és taxatiu: "Quan passa el tren de la modernització, s'ha d'aprofitar". Aquesta expressió reflecteix la urgència i la importància estratègica de l'aposta, subratllant que l'aigua no és un recurs infinit ni garantit. L'actual sistema, basat en el reg a manta, implica un malbaratament que la nova realitat climàtica ja no permet.

El cor del problema no rau en la voluntat de modernitzar-se, sinó en la capacitat d'assumir-ne els costos. Els regants es troben immersos en un intens debat intern que culminarà amb una votació en assemblea general al desembre. Una de les principals reticències és, precisament, l'elevat cost que suposa el moblament de les finques: la instal·lació dels sistemes de reg a pressió o gota a gota més adequats. Aquesta inversió es calcula que pot ascendir a una xifra considerable, movent-se entre els 5.000 i 7.000 euros per hectàrea. Aquesta despesa inicial, sumada als 2.311 euros per hectàrea que cada regant haurà d'aportar per a les obres generals del procés, dibuixa un panorama financer complex per a moltes explotacions familiars.

La Clau de Volta: Finançament assequible per a tothom  

Davant d'aquesta previsió de despesa, JARC no només ha manifestat el seu suport al procés de modernització, sinó que ha posat sobre la taula una solució que considera essencial per desbloquejar la situació: la necessitat de línies de finançament favorables de l'Institut Català de Finances (ICF). Segons ha explicat Massot, aquesta demanda ja s'ha traslladat a la Taula Agrària amb el Departament d'Agricultura i esperen una resposta ràpida del Govern català.

La proposta de JARC busca una diferència crucial respecte a les subvencions clàssiques. Roser Serret, responsable del vaquí de llet de JARC, ha posat èmfasi en el paper vital del sector primari en l'economia del país. Serret assenyala que, si bé les subvencions arriben, sovint ho fan "una mica tard", la qual cosa pot paralitzar l'inici de les obres. La línia de crèdit de l'ICF, amb interessos favorables a llarg termini, permetria als propietaris disposar dels fons immediatament, adaptant les finques i posant en marxa el regadiu sense haver de fer el pagament total de cop. Aquesta fórmula és percebuda com un accelerador que pot garantir que el projecte tiri endavant sense que cap agricultor quedi enrere per manca de liquiditat inicial.

L'acord, que ja està sobre la taula i que serà notificat pròximament pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, suposa un pas decisiu. Sense un mecanisme que faciliti el moblament de les finques, l'estalvi d'aigua estimat pel projecte, que pot arribar fins al 30% del consum actual, podria quedar-se en paper mullat.

De Reg a Manta a Producció més Rentable  

La diferència entre l'abans i l'ara no és només una qüestió d'estalvi, sinó també de rendibilitat. Joan Martí Serret, un jove agroramader de Vallfogona de Balaguer, s'ha posicionat fermament a favor de la transformació, aportant una perspectiva pràctica i contundent. Ell il·lustra l'ineficiència del sistema antic amb una imatge molt gràfica: "Amb el reg a manta, quan t’arriba l’aigua al tros és com si plogués 90 litres de cop". Aquesta pluja sobtada provoca un malbaratament, ja que la terra és "incapaç d’aprofitar-la" en la seva totalitat i gran part es perd per filtració o evaporació.

En contrast, els sistemes moderns de reg a pressió o goteig ofereixen un control de l’aigua mil·limètric, ajustant-se a la necessitat real dels cultius. Aquesta gestió precisa no només estalvia el recurs més preuat, sinó que també es tradueix en produccions més rendibles. Martí Serret ho té clar: el reg és més constant, menys abundant, i per tant, més efectiu per a l'absorció per part de la planta. El projecte de modernització del canal d’Urgell, doncs, és la porta d'entrada a un model agrari més sostenible, eficient i, en darrera instància, més competitiu. L'assemblea de desembre serà la que dicti si el sector fa el salt definitiu cap al futur hídric.