65 Anys d'antena i Caragolades: La Sinergia Immortal entre COPE Lleida i la Festa de l'Aplec del Caragol

La Ràdio i el Riu: El Naixement d’una Llegenda Lleidatana 

Els estudis de COPE Lleida al carrer Acadèmia han acollit una tertúlia que era, en essència, una doble celebració d'història i passió. D’una banda, els 65 anys de l’emissora; de l’altra, la commemoració de la relació ineludible amb la Festa de l'Aplec del Caragol. Sis dècades i mitja a l’aire han convertit la ràdio en un cronista de la vida de Lleida, però l'Aplec, amb el seu caràcter popular i contagiós, ocupa un capítol especial en aquesta trajectòria. L'emissora no només ha narrat l'Aplec, sinó que l'ha vist néixer.

Aquesta simfonia de convivència i gastronomia va començar el 1980, amb una trobada espontània d'amics a la vora esquerra del riu Segre. Allò que es feia de manera informal a l'Horta i les Torres (les anomenades "caragolades" i "costellades" entre amics i famílies), va prendre forma com a festa multitudinària. Tal com recorda un dels assistents a la tertúlia, aquesta idea va sorgir de la tradició local de fer caragolades per dinar a les trobades de Butsènit o Granja d’Escarp. Però, per què va quallar a la capital? Segons els experts, la ràdio va ser el pont essencial per transformar aquella trobada embrionària en notícia i, finalment, en tradició inel·ludible.

Amb Ferran Pèrdrix, actual president de la FECOLL; Xavi Pérez, expresident d'una etapa clau d'expansió, i Cosme García, col·laborador i testimoni incondicional de l'Aplec, la conversa ha il·luminat aquells inicis. El naixement de la festa, poc després de l'arribada de la democràcia, va donar llum verda a un acte que, per la seva potencialitat multitudinària, havia estat denegat anteriorment. Cosme García ha relatat l'atmosfera de l'època: “Els primers anys, qui no podia ser-hi, la ràdio acostava l'olor de brasa i l'eufòria de les colles. Un transistor penjat a la caseta era el nexe d'unió”. La ràdio es va erigir com la veu que porta el batec de la festa a cada racó, un factor clau per al seu ràpid i explosiu creixement.

De "4 Borratxos" a Festa d'Interès Nacional  

La rapidesa amb què l'Aplec va créixer és gairebé llegendària. En només 3 o 4 anys, el que va començar sent una reunió d’amics amb poca infraestructura i molta improvisació, ja s'havia convertit en una "festassa". Aquest auge tan fulgurant demostra la profunda identificació de Lleida amb la seva festa.

Però no tot van ser flors i violes. L'expresident Xavi Pérez va recordar les crítiques inicials: "Patíem molt, ens deien: ‘ah, són 4 borratxos, aquests...’". La cobertura mediàtica, liderada per COPE Lleida, va ser crucial per a la transformació d’aquesta percepció. La ràdio va ser la primera a creure-hi sense reserves, un fet que els collistes valoren i agraeixen profundament. Figures com Vicenç Moré, l'encarregat de l'altaveu de Sant Miquel, es van convertir en els altaveus de l'Aplec, portant la festa més enllà del recinte.

Una fita clau en la història logística de la festa va ser el seu moviment de lloc, forçat per la riuada del 82 i el projecte de canalització del riu Segre. Xavi Pérez va ser qui va patir, literalment, aquesta transició, mesurant i marcant les noves parcel·les. El creixement exponencial va fer inviable mantenir l'emplaçament original, forçant la recerca d'un nou lloc per a una projecció que ja era "molt gran".

El Salt Global: Caragol Tour i Salut de Ferro  

L’evolució de l'Aplec del Caragol, des de les penyes inicials fins a les 121 colles actuals (una xifra rècord), amb entre 16.500 i 17.000 collistes, és un testimoni de la seva "salut de ferro". La magnitud de la festa, tot i estar encaixada per la limitació de l’espai, no s'atura. Hi ha llistes d'espera per entrar a les colles i moltes fins i tot fan torns per dinar i poder encabir més gent.

L’aposta per l'obertura i l'expansió va arribar amb el Caragol Tour, que ja celebra 20 anys d’existència. L’emissora ha estat un soci fidel, cobrint en directe totes les sortides, com la mítica jornada a Madrid durant Sant Jordi. Aquesta iniciativa va ser el pas definitiu per trencar les fronteres locals: “No ens podíem quedar només a Lleida”, va argumentar un dels tertulians. Aprofitant l’arribada de l'AVE, l'Aplec es va projectar a ciutats com Madrid, Bilbao o La Corunya, convertint la paraula “Caragol” en sinònim de Lleida.

Aquesta projecció ha obligat la FECOLL a millorar la seva capacitat d'acollida. S’ha superat l'assignatura pendent d’acollir el públic no collista amb espais de restauració com el menjador de degustació, garantint que el visitant que ve de fora surti amb una experiència positiva i amb ganes de tornar. Aquesta atenció al detall, aquest esperit de convivència i el fet que tothom se senti part d'una tradició, des dels que no hi creien fins als que hi van ser al principi, és la clau de la immortalitat d’aquesta festa. L'Aplec del Caragol, amb COPE Lleida com a testimoni inesgotable, continua sent el cor bategant i efervescent de Lleida.

 El Cor Intens de la Festa: Tres Dies de Pura Convivència   

Quan es parla de l'Aplec del Caragol, les xifres gegants i l'ambient indescriptible són el primer que ve al cap, però el que realment defineix aquesta festa catalana és la seva intensitat. Els organitzadors i veterans, com l'actual president, Ferran Perdrix i el president d'honor, Xavi Pérez, juntament amb Cosme García, han compartit a la ràdio amb Ricard Alvarez l'essència d'un esdeveniment que es nega a allargar-se, sabent que la seva força rau precisament en la seva concisió. "És una festa molt condensada i molt intensa,". La idea d'expandir la durada, una petició recurrent, es troba sovint amb el mateix argument: tothom vol que duri una setmana el divendres, però ningú ho demana el diumenge a la tarda. Aquesta sàvia decisió de mantenir-lo en tres dies (divendres, dissabte i diumenge) ha permès que l'Aplec sigui una "festa totalment diferent", una experiència on els participants, sigui quina sigui la seva edat, troben el seu espai i el seu moment.

La festivitat es viu de manera diferent cada dia, cosa que li confereix una identitat pròpia i dinàmica. El divendres, el dissabte i el diumenge es fan coses diferents i es viuen de manera diferent, adaptant-se als diferents públics. Els més joves, amb la seva energia inesgotable, intenten "empalmar" els dies, mentre que amb l'edat, la participació es transforma, potser reduint-se a un dinar o un sopar. Aquesta adaptabilitat i la manera com es viu la festa, des de "jove, haver viscut amb els fills a l'APLEC, haver portat els pares", subratllen el caràcter de festa familiar i de gran cicle vital. Els antics presidents, com el Xavi Perez, relaten amb humor la dificultat d'aguantar el ritme quan, a més, es té un càrrec de responsabilitat, obligant-los a "rodar" pel recinte sense descans.

El Fenomen del Caragolasso: Tradició Creada amb Èxit i Civisme  

Un dels actes que exemplifica la vitalitat i la capacitat d'innovació de la festa és el Caragolasso. Aquesta iniciativa, impulsada per les colles més joves, va ser concebuda com el "xupinazo" propi de l'Aplec del Caragol, un acte per donar el tret de sortida a la celebració. La seva implementació, fins i tot, va requerir consultes amb organitzadors de festes similars, com les de Pamplona, que avisaven dels "problemes" que pot generar un esdeveniment tan massiu.

Malgrat les advertències i el risc que suposa concentrar tantes persones, el Caragolasso s'ha convertit en un èxit rotund, demostrant el civisme de Lleida i la seva gent. En contrast amb altres festes on es llença vi o cervesa, embrutant les samarretes, a l'Aplec es desborda l'alegria d'una manera respectuosa, amb un acte que reuneix la gent per "disfrutar i tornar cap a les seves colles". Aquesta capacitat d'organitzar un acte multitudinari amb tant d’ordre i convivència fa que, segons els tertulians, fins i tot podria ser "envejable" pels de Pamplona.

Més Enllà de Lleida: Una Festa de Volum Nacional i Relleu Generacional  

L'Aplec del Caragol ha superat clarament la seva definició com a simple "festa de la capital". Gràcies a la seva projecció i singularitat, l'esdeveniment atrau un volum impressionant de visitants de fora. Els organitzadors han constatat en les últimes edicions una afluència massiva de gent de la comarca, però també de punts molt més llunyans, com Pamplona o Madrid. La dificultat per trobar places hoteleres a la ciutat durant els dies de la festa és una prova palpable de la seva dimensió turística i d'atracció.

El relleu generacional és vist no només com a inevitable, sinó com a vital per a la supervivència de la festa. "Si no seria una festa morta", afirmen els veterans. Aquesta renovació constant s'ha assegurat gràcies al caràcter intrínsecament familiar de l'Aplec. Les colles estan plenes de nens, joves i gent gran, i tots hi troben el seu lloc. La implicació dels nens, que "estan esperant a l'Aplec amb unes ganes que no estan esperant res més", assegura que el sentiment i l'esperit de la festa es perpetuïn. La capacitat de l'entitat organitzadora, la FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol), per mantenir-se activa i fer accions solidàries fins i tot durant el període de la COVID-19, demostra una fortalesa comunitària inusual que ha fet que les següents edicions fossin agafades "encara amb més ganes".

El so que millor representa l'esperit de l'Aplec és una combinació de gresca i gastronomia: la xaranga, el xup-xup de la cassola i el soroll del tirador de cervesa funcionant. En resum, la festa és "la festa de la convivència i de la família", un lloc on tothom "se fa amb tothom" i on regna l'esperit de passar-ho bé sense problemes.

L'èxit i l'enorme magnitud de la festa s'evidencia també en la celebració coneguda com la "l'aplequet", el diumenge, que, malgrat el seu nom diminutiu, congrega 4.000 persones. Xifres com aquestes reafirmen que l'Aplec del Caragol no és només un esdeveniment, sinó un fenomen social i cultural que va més enllà de l'aplec, convertint-se en "el moment àlgid" per a molts sectors de Lleida.