Inés Fernández compleix 100 anys a Blanes i revela el seu secret per a la longevitat

Aquest passat dilluns ha tingut lloc a Blanes l'homenatge a Inés Fernández Angulo, una longeva veïna del municipi, en complir els 100 anys de vida. L'alcalde de Blanes, Jordi Hernández, acompanyat del tinent d'alcalde de la Gent Gran, Mario Ros, han encapçalat un emotiu acte que s'ha celebrat a la residència on viu la protagonista.

Durant la celebració, la Inés ha rebut nombrosos obsequis. En representació de l'Ajuntament de Blanes, l'alcalde i el tinent d'alcalde li han lliurat una placa commemorativa, diversos llibres sobre la ciutat i un ram de flors. A l'acte també ha assistit la cap d'Acció Social, Lurdes Rodríguez.

Per la seva banda, Fernando Mayan, director del grup La Vostra Llar, li ha entregat un altre ram de flors, mentre que les treballadores de la residència l'han obsequiada amb una colònia i un pastís d'aniversari, que la Inés ha bufat sense ajuda. També s'han sumat a la festa representants de l'Associació de Pensionistes i Jubilats de Blanes i de la Casa del Mar.

L'homenatjada ha estat acompanyada en tot moment pel seu fill, l'Alejandro Herrera, i la seva jove, l'Alícia Duran, que se la van endur per continuar la celebració en família un cop acabat l'acte a la residència.

De Jaén a Blanes: una vida de treball i família

Inés Fernández Angulo va néixer a Jaén i va créixer amb quatre germans, amb qui sempre va mantenir una excel·lent relació. Als 16 anys va conèixer qui seria el seu marit i única parella, Juan Antonio Herrera, amb qui va tenir sis fills.

Actualment, sobreviu un dels seus fills, l'Alejandro, i la família ha crescut amb 7 néts i 6 besnéts. La Inés, que va treballar de modista i es va dedicar a la cura de la llar, és descrita com una dona tranquil·la, afable i molt afectuosa. Malgrat que es desplaça en cadira de rodes, no ha perdut el seu caràcter actiu i el seu gran sentit de l'humor.

Menjar poc i no enfadar-se mai"

De fet, el seu bon humor es fa evident quan se li pregunta pel secret per a la seva longevitat. La Inés respon sense dubtar-ho i amb un somriure: "menjar poc i no enfadar-se mai".