El consum d’insectes forma part de la dieta tradicional de molts països, i en molt casos no per falta de recursos alimentaris sinó pel seu sabor delicat. Amb l’esperat creixement de la població mundial i la demanda de proteïnes necessitem buscar fonts d’aliment alternatives amb un impac.El terme entomofàgia (del grec ?ντομον, éntomon, “insecte” i φ?γε?ν, phagein, “per menjar”) es refereix al consum d’insectes per part dels éssers humans. Els ous, larves, pupes i adults d’insectes van ser utilitzats en temps prehistòrics com a aliment pels humans, però aquesta tendència s’ha mantingut al llarg dels temps en moltes cultures. Abans de tenir eines per a la caça o l’agricultura, els insectes constituïen un component important de la dieta humana i una bona font de proteïnes en absència de carn de vertebrats. te ambiental menor.

El terme entomofàgia es refereix al consum d’insectes per part dels éssers humans. Els ous, larves, pupes i adults d’insectes van ser utilitzats en temps prehistòrics com a aliment pels humans, però aquesta tendència s’ha mantingut al llarg dels temps en moltes cultures. Abans de tenir eines per a la caça o l’agricultura, els insectes constituïen un component important de la dieta humana i una bona font de proteïnes en absència de carn de vertebrats.Actualment, l’entomofàgia es practica en molts països del món, però un consum més gran d’insectes es troba principalment a l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. La ingesta d’insectes complementa la dieta de dos mil milions de persones aproximadament. Però tot i haver format part de la nostra història, menjar insectes no genera gaire confiança en bona part de la societat occidental, especialment a Europa i els Estats Units.

Es coneixen unes dues mil espècies d’insectes comestibles. A tot el món, les espècies més consumides són els escarabats, erugues, abelles, vespes i formigues. La majoria d’aquestes espècies conegudes es recol·lecten directament del medi natural, especialment a les regions rurals i als països tropicals amb alta biodiversitat, on els insectes han estat una font salvatge de proteïnes i micronutrients durant mil·lennis. Tanmateix, a finals dels anys noranta, va sorgir el cultiu d’insectes a escala comercial.

A la majoria de països europeus, el consum d’insectes té molt poca rellevància i sovint és considera culturalment inadequat o fins i tot tabú. Així i tot, com veurem més endavant, tenen un alt valor nutricional comparable amb la carn i peix que mengem habitualment. D’especial interès són els continguts elevats de ferro i zinc en comparació amb la carn convencional.

L’augment del creixement demogràfic en el món incrementa la demanda de fonts de proteïnes, però la quantitat de terres agrícoles disponibles és limitada. Si el creixement continua a aquest ritme, l’any 2050 es preveu que la població mundial arribarà als nou mil milions. Per alimentar totes aquestes persones, hauríem de produir gairebé el doble de menjar que es produeix actualment.

Ja fem servir el 70% de les terres agrícoles per criar el bestiar, els oceans estan sobreexplotats i el canvi climàtic i les malalties amenacen la producció agrícola. És evident que hem d’esforçar-nos per reduir els residus alimentaris i fer que la producció d’aliments sigui més eficient.