Avui, a Herrera a COPE Catalunya, hem tractat els següents temes:

-Administrar zinc als pacients podria ajudar a la seva recuperació

Hi ha una carrera desbocada a contrarellotge per trobar remeis i maneres per entendre i solucionar els símptomes i per evitar que la gent tingui un quadre greu o fins i tot pugui morir. S'han realitzat estudis i un d'ells és el que s'estan fent a l'Hospital del Mar i de la universitat Pompeu i Fabra i conclou que administrar zinc als pacients amb covid podria ajudar a la seva recuperació. Per parlar del tema tenim avui al programa el doctor Robert Güerri, cap de secció dels serveis malalties infeccioses de l'Hospital del Mar.

En quin moment es relaciona aquesta manca de zinc amb un quadre greu?

Robert G. << L'estudi que hem replantejat nosaltres va sorgir arran d'una conversa que vam tenir amb el doctor Robert Vicente que és un investigador del Pompeu Fabra i la doctora Juana Díez que és també una investigadora de la universitat Pompeu Fabra. Ja es coneixia el paper del zinc com a molècula com a element que podia intervenir amb la immunitat perquè sabíem que en algunes infeccions virals s'havien intentat en el passat i en alguns estudis semblava que anava bé i arran d'aquesta conversa doncs el com estàvem en el moment estem parlant d'un moment complicat, en el mes de Març i Abril. S'estava parlant de mesurar el zinc de totes les persones que entressin per la porta de l'hospital amb el diagnòstic de la infecció per coronavirus. Arran d'aquesta mesura, el que vam trobar és que quan entraven amb els nivells de cinc molt baixos després tenien un pitjor pronòstic, és a dir, trigaven més a recuperar-se.>>.

-Aquest cap de setmana La Locomotora Negra arriba al final del trajecte

Les coses comencen i tot té un final com la Locomotora Negra. Ens ho explica amb tot detall un dels membres, el senyor Ricard Gili.

Ricard Gili << Hi ha una lliçó que vas aprenent al llarg de la vida i és que les coses comencen i tenen un final i és molt trist, però si entremig, entre el principi i al final, ha estat ple i t'ha fet feliç quan arriba el final ho assumeixes.>>.

Després d'un segle teniu el sentiment de què podríeu han anat més enllà?

Ricard G.<< El plantejament que es va fer la locomotora que érem un grup de nois joves que tocaven el dissabte a la tarda per fer l'estona i després vam decidir començar a actuar i el grup es van ampliant. En aquell moment era un replantejament sense cap mena objectiu concret, després a mesura que el grup es va anar ampliant i tots vam anar entrant en vides professionals diverses, és a dir, no ha sigut La Locomotora una dedicació exclusiva. En certa manera no tenir unes obligacions de tipus econòmic ha facilitat actuar amb una certa tranquil·litat i això és una de les claus de què perduri tants anys>>.