El Gremi de Pastisseria de Barcelona preveu vendre aquest any prop de 800.000 mones artesanes a tot Catalunya. Més enllà dels personatges més mediàtics que protagonitzen moltes mones, els pastissers artesans amplien les seves creacions originals i úniques amb tota mena d’animals de totes mides i colors: dinosaures, lleons, elefants, porquets, pingüins, lloros o els més tradicionals conillets de Pasqua. Però també amb figures sorprenents: des d’un bolso a una sabatilla esportiva. Un treball artístic on deixen anar tota la seva creativitat. També són tendència les figures d’animals fetes amb patronatge tridimensional, sense utilitzar motlles.

Des del Gremi no es preveu un increment de preus significatiu de les mones d’aquest any. L’encariment del cacau als mercats internacionals no ha afectat en excés la xocolata utilitzada per a l’elaboració de les mones d’enguany. Àngels Pujol, secretària general de la Junta del Gremi , el pastisser, reivindica la qualitat del cacau i la xocolata amb què s’elaboren les mones de pastisseria: “La mona de Pasqua és una peça artística, fruit de la creativitat del pastisser. Quan comprem una mona artesana comprem una petita obra d’art, creada una a una i, a més, elaborada amb xocolata de primera qualitat.”

Tres dones, entre els personatges més destacats

La Pasqua 2024 té tres dones entre les protagonistes ‘mediàtiques’ que sovint coronen les mones. D’una banda, la mona MIA, una figura de xocolata que representa una nena científica i que cada any es dedica a una disciplina diferent. La Mia d’aquest any és biòloga. Darrere seu es pot veure la icònica doble hèlix d’ADN i al costat una papallona i fulles, que representen el món dels éssers vius, associats a la disciplina.

L’objectiu de la MIA, que es podrà comprar a una cinquantena de pastisseries i també a la botiga del , és promoure i divulgar la ciència, i despertar les vocacions científiques entre nenes i nens. Per això, va acompanyada d’un codi QR de xocolata perquè els infants, abans de menjar-se’l, puguin entrar a una pàgina web sobre biologia i conèixer alguns dels conceptes més importants d’aquesta disciplina a través de textos senzills, il·lustracions i altres recursos. La Mia és una iniciativa de la Universitat de Barcelona en col·laboració amb el Gremi.

La mona Mia

També es tendència tot allò que envolta el món Barbie, després de l’èxit mundial de la pel·lícula. I una dona catalana, la futbolista Aitana Bonmatí, també coronarà moltes mones aquesta Pasqua després de fer-se amb la Pilota d’Or aquest 2023. Els clàssics de Disneys, els Pokemons o els unicornis continuaran també guarnint moltes mones.

L'existència de la mona com a pastís tradicional del dia de Pasqua està documentada des del segle XV i el seu nom provindria de ‘munna’, terme àrab que significa "provisió de la boca". Sembla que, en un inici, es feia amb pasta de pa com a base, tenia forma de tortell i simbolitzava que la Quaresma i les seves abstinències havien acabat. Més endavant s’hi van començar a posar ous durs pintats.

Al segle XIX, es comença a fer la mona actual, amb una base de pa de pessic, mantega i xocolata, i adornada amb figures de xocolata, fruita confitada i plomalls. Als anys 30, de la mà del pastisser Lluís Santapau, s’estén la tradició de modelar grans figures de xocolata i pastisseries de tot el país exposen les seves creacions als aparadors. Amb els anys, les vendes de figures de xocolata han superat les de mones tradicionals amb pastís de pa de pessic. A més de a Catalunya, la mona és una tradició viva al Llevant valencià, Aragó, Balears i Múrcia.