Noret Alonso guanya el Premi Josep Pernau amb un relat colpidor sobre la soledat de la gent gran
La jove alumna de 2n de Batxillerat del Col·legi Episcopal, Noret Alonso Aguilà, s’endú el primer premi del Concurs Periodístic Josep Pernau amb un relat intens i emotiu titulat "L’esperança penja d’un fil de nostàlgia", una mirada honesta i delicada a la solitud de la tercera edat.

Ricard Alvarez entrevista a Noret Alonso guanyadora de la 3a categoria del Concurs Periodístic Pernau de Lleida
Lleida - Publicado el
3 min lectura
La Paeria de Lleida, en col·laboració amb la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, organitza cada any el Concurs Periodístic Josep Pernau per fomentar la redacció entre joves estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius. En aquesta edició, la guanyadora de la tercera categoria ha estat Noret Alonso Aguilà, estudiant de 2n de Batxillerat al Col·legi Episcopal, gràcies a un text profundament emotiu i socialment compromès.
El relat guanyador, “L’esperança penja d’un fil de nostàlgia”, posa el focus en una realitat silenciosa però punyent: la soledat de les persones grans, especialment aquelles que, tot i rebre visites esporàdiques de la seva família, viuen atrapades en una sensació d’invisibilitat i desconnexió emocional.
Una història que posa llum a la foscor del silenci
El text de Noret comença amb una àvia il·lusionada per la visita de la seva neta, una escena carregada de tendresa i nostàlgia. Ha cuinat el seu plat preferit, ha preparat tot amb amor, però el que rep a canvi són mirades absents, converses curtes i una obsessió pel mòbil. La tensió entre el desig de connexió emocional i la fredor de la rutina familiar emergeix com un crit silenciós que traspua cada paraula del relat.
La mateixa Noret explica, en l’entrevista que li fa Ricard Alvarez a COPE Lleida, que volia mostrar una soledat que sovint no es veu: “La gent gran pateix més del que pensem. Tenen sentiments, records, esperances… però el món sembla girar massa ràpid per aturar-se a escoltar-los.”
Un relat dur sense fer sang
El mèrit del text de Noret rau, precisament, en la seva capacitat de retratar la realitat sense caure en el dramatisme fàcil. No hi ha maltractament, ni oblit total, però sí una mena d’abandó emocional que fa mal. El regal i la “pageta” anual es converteixen en un breu moment d’afecte, però immediatament torna la distància. La protagonista ho accepta amb resignació, però el lector queda colpit per la seva lucidesa i vulnerabilitat.
Aquest contrast és clau per entendre l’impacte del text: no hi ha grans esdeveniments, només una quotidianitat trista i massa habitual, una rutina que posa en relleu el desarrelament intergeneracional que moltes famílies viuen avui dia.
La soledat com a eix temàtic i social
En temps de connexions digitals constants, la soledat de la gent gran es manté com una de les grans epidèmies del segle XXI. El relat de Noret Alonso ens fa reflexionar sobre com els gestos rutinaris poden amagar un interès material i com sovint oblidem que els nostres avis tenen un món interior ric, que demana ser escoltat i valorat.
Aquest text no només mereix el reconeixement pel seu estil i sensibilitat, sinó també per posar sobre la taula un tema que cal visibilitzar, especialment entre les generacions joves.
“Ens pensem que els nostres avis ja ho han viscut tot, però encara senten, encara pateixen.”
Guanyadora de la 3a categoria del Concurs Periodístic Pernau 2025
El Concurs Josep Pernau: una llavor de compromís periodístic
Amb aquest certamen, la Paeria i el Col·legi de Periodistes han aconseguit incentivar una mirada crítica, compromesa i empàtica entre els joves. En temps on el periodisme lluita contra la desinformació i la immediatesa, textos com el de Noret Alonso són una mostra que el futur pot estar en bones mans.
El relat guanyador interpel·la directament al lector, el fa mirar al seu voltant i preguntar-se si, potser, alguna àvia o avi proper està vivint una realitat semblant. I això, en essència, és el que hauria de fer sempre el bon periodisme: fer visible l’invisible, donar veu als silenciats, i moure consciències.