Descobreixen un possible fossat preibèric al jaciment de Gebut: clau per entendre la defensa al Segrià fa 2.700 anys

Un mur que parla de guerra i foc al cor del Segrià  

El passat no sempre es troba sota tones de pedra; de vegades, s’amaga darrere d’un mur cremat, sota una torre en runes i entre sediments romans. Això és el que ha descobert aquest estiu el Grup d’Investigació Prehistòria (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) al jaciment de Gebut, situat al terme municipal de Soses, al Segrià.

Les excavacions, que es tanquen aquest divendres després de tres setmanes marcades per una calor sufocant, han revelat un element inesperat: les restes d’un possible fossat preibèric, datat entre els segles VII i VI abans de Crist. La troballa no només amplia el coneixement sobre l’arquitectura defensiva d’aquest antic assentament, sinó que apunta a un sistema de protecció més complex del que es creia fins ara.

Segons explica Georgina Prats, professora i investigadora postdoctoral del GIP, aquesta descoberta podria indicar que el poblat de Gebut ja disposava, en època molt primerenca, d’un sistema de fortificació amb diversos nivells de defensa, que inclouria fossats, muralles i torres.

“La troballa posa en evidència la complexitat del sistema defensiu del poblat de la primera edat del ferro”

Georgina Prats

Professora i investigadora postdoctoral del GIP

Sota la torre cremada: foc, fusta i misteris  

L’equip ha excavat a la zona exterior de la muralla nord, on han descobert un mur ocult sota la torre, destruïda per un incendi. Els treballs han permès retirar restes de troncs i branques cremats que formaven part d’una estructura superior, probablement un sostre o una terrassa de fusta.

Aquest incendi, segons les hipòtesis de l’equip, podria haver tingut lloc més endavant, ja en ple període ibèric antic (segles VI-V aC), fet que obre un debat sobre les fases constructives i destructives del conjunt arquitectònic de Gebut. A més, han identificat una possible empostada de fusta cremada, element que podria aportar informació clau sobre les tècniques constructives del moment.

La torre en qüestió s’integra dins una ampliació del sistema de fortificació original, un detall que apunta a una evolució progressiva de l’estratègia defensiva del poblat, probablement en resposta a canvis en l’entorn polític o a noves amenaces.

La cisterna, les Roques i el llegat romà  

A banda del fossat i la torre, els arqueòlegs han treballat intensament a la cisterna central del poblat, un espai que presenta múltiples fases de remodelació. Han constatat que aquest dipòsit d’aigua va ser profundament rebaixat i després reblert durant època romana (segles I-II dC). Aquesta troballa ha obert la porta a una nova línia de recerca: podria tractar-se d’una segona cisterna ibèrica, amagada sota les transformacions posteriors.

Fora del nucli fortificat, les prospeccions a les Roques de Gebut han estat igualment reveladores. Aquest indret conserva estructures que daten de l’edat del bronze (1200-650 aC), així com murs i nivells associats a l’època romana, molt probablement vinculats a la coneguda vil·la romana de Gebut, situada a pocs metres. Aquestes restes confirmen que l’espai fou habitat i transformat durant més d’un mil·lenni, amb una activitat que va des de l’etapa preibèrica fins a l’edat mitjana.

Una escola d’arqueologia viva  

La campanya forma part del curs teoricopràctic d’Arqueologia Ibèrica de la Universitat d’Estiu de la UdL. Hi han participat una quinzena de persones, entre estudiants i investigadors de diverses universitats catalanes: Lleida, Barcelona, Autònoma de Barcelona i Rovira i Virgili. L’excavació ha comptat amb la col·laboració de l’empresa especialitzada Iltirta Arqueologia SL.

Aquestes intervencions s’emmarquen dins el projecte de recerca quadriennal "Habitar la plana. Assentaments i explotació de la vall inferior del Segre (IV-I mil·lenni)", finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la UdL i l’Ajuntament de Soses. Des del 2017, la UdL lidera l’exploració sistemàtica d’aquest jaciment clau per entendre l’evolució del poblament al sud del Segrià.

Amb cada nova troballa, Gebut es revela no només com un lloc d’interès arqueològic, sinó com un laboratori viu de la història. Les capes de terra parlen, i el missatge és clar: encara queda molt per descobrir.