Creix la tensió al camp: els pagesos denuncien una onada d’inspeccions “punitives” durant la campanya de la fruita

Inspeccions sota sospita: el sector agrícola esclata contra un model de control “punitiu”  

Les entitats agràries Unió de Pagesos (UP), JARC, ASAJA i el Gremi de la Pagesia han alçat la veu aquesta setmana per denunciar el que consideren un excés d’inspeccions laborals a peu de finca durant l’actual campanya de la fruita. El que en teoria hauria de ser una eina per garantir la legalitat i la seguretat laboral, s’estaria convertint —segons expliquen— en una “caça permanent contra el pagès”, amb conseqüències greus tant econòmiques com emocionals per als professionals del camp.

Segons aquestes organitzacions, el nombre de controls s’ha doblat respecte a la temporada anterior, i els inspectors hi arriben sovint acompanyats de cossos policials. Els requisits són múltiples: documentació dels treballadors, registre horari, certificats de formació en prevenció de riscos, revisió tècnica de la maquinària agrícola (ITV), i homologació d’eines.

“No qüestionem la normativa, però sí el model de control actual, que sembla més enfocat a penalitzar que a ajudar”, va explicar Carol Aixut, responsable de temporers i conveni del camp d’Unió de Pagesos. Aquesta sensació de persecució institucional s’estén entre molts agricultors, que perceben els controls com una fiscalització desmesurada i desconnectada de la realitat rural.

Sancions que van més enllà del camp: l’efecte dominó sobre els ajuts de la PAC  

Un dels punts més delicats denunciats per les entitats és la relació directa entre aquestes sancions i la possible pèrdua d’ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC). En paraules de Xavier Llovera, del Gremi de la Pagesia, “un error administratiu o una situació que escapa del nostre control pot derivar en una multa i, després, en l’exclusió d’ajuts que són essencials per la viabilitat econòmica de moltes explotacions”.

Un exemple concret: quan un treballador fa servir la documentació d’una altra persona per treballar, i l’administració no n’avisa cap irregularitat al productor. Aquest pot rebre una sanció malgrat haver actuat de bona fe, i sense disposar d’un sistema oficial que detecti automàticament aquestes duplicitats de contracte.

Aquesta situació, segons les entitats, posa en evidència la manca de coordinació administrativa i suport tecnològic adequat per part de les institucions. “El mateix sistema de registre hauria d’alertar-nos, no pas castigar-nos a posteriori”, lamenta Llovera.

Dificultats tecnològiques i burocràcia sense treva  

Una altra de les crítiques més reiterades fa referència al registre horari dels treballadors. El sector agrícola presenta particularitats que compliquen la seva aplicació directa, especialment durant la campanya de la fruita. Sovint, les jornades comencen en punts dispersos de l’explotació i sense presència directa del titular de la finca.

“No podem ser a tot arreu alhora. A part de collir, tenim gestions, compres, visites comercials...”, explica Jaume Gardeñes, responsable de fruita dolça d’UP. A això cal sumar-hi les dificultats per implementar sistemes digitals eficients, ja sigui per bretxa digital o manca de cobertura en zones rurals.

Per això, des del sector es demana una major flexibilitat, amb la possibilitat de completar registres dins d’un marge de dies raonable i sense por a sancions immediates.

També s’ha posat sobre la taula la necessitat de reduir la càrrega burocràtica, especialment en la tramitació dels certificats de prevenció de riscos laborals. Segons Aixut, “no és viable que treballadors amb dècades d’experiència hagin de repetir un curs cada cop que canvien d’empresa”. Per això, es proposa la creació d’un títol únic, renovable periòdicament, que faciliti el trànsit laboral i redueixi la paperassa.

Cap a una inspecció més humana i adaptada al territori  

Finalment, els pagesos reclamen que les inspeccions no s’aturin només en la legalitat estricta, sinó que tinguin en compte la realitat social i econòmica del camp català. En molts casos, els controls inicials derivaven cap a altres àmbits com la maquinària o les eines, sovint objecte de sanció per mancances d’homologació. Algunes d’aquestes eines, però, no tenen ni tan sols procediments clars per ser homologades, cosa que deixa els agricultors en una situació d’indefensió legal.

Les entitats reclamen, en definitiva, una seguretat jurídica més clara, que eviti interpretacions arbitràries i garanteixi que els pagesos que compleixen no es vegin afectats per circumstàncies alienes. A més, demanen un diàleg obert i constant amb l’administració, per adaptar els controls a la realitat d’un sector que, malgrat les dificultats, continua essent essencial per al país.