Collita Rècord a Lleida: El Pistatxo Català Desafia la Pluja i Manté Preus a 6€/kg

El Cicle 'On' Impulsa les Previsions de la Collita de Pistatxo a Ponent  

La campanya de recol·lecció del pistatxo català ha arrencat un any més amb bon peu a les comarques de Ponent, principalment concentrades a la demarcació de Lleida. La temporada actual correspon a un any de cicle 'on', inherent a la naturalesa del pistatxer, el qual alterna una collita més abundant amb una altra, l'any 'off', de menor volum. Aquesta característica cíclica ha generat, d'entrada, un optimisme notable entre els agricultors que han apostat per aquest cultiu que, tot i ser relativament nou a la regió, guanya terreny i rellevància.

Tot i l'entusiasme inicial, el productor Ramon Boleda, de Verdú (Urgell), ha recalcat que les pluges de la primavera van tenir un impacte, lleugerament rebaixant les previsions més elevades a causa de l'afectació en la pol·linització dels arbres. No obstant això, les xifres esperades continuen sent molt positives: s'estima que s'arribarà a uns 1.500 quilos de pistatxo en sec per hectàrea. Aquest rendiment consolida el pistatxer com una alternativa rendible per a la pagesia de la zona.

La campanya, que habitualment s'inicia a finals de setembre, s'allargarà durant aproximadament vint dies, finalitzant cap a la primera quinzena d'octubre. A més de la bona projecció en termes de producció, un altre factor clau per al sector és l'estabilitat dels mercats. El preu del festuc sec es manté ferm, amb una mitjana sòlida de sis euros per quilo. Aquesta constància de preus és precisament un dels principals al·licients que fan d'aquest fruit sec un conreu atractiu per als pagesos en un context de volatilitat de molts altres productes agraris.

Meteorologia Benèvola i Expansió dels Cultius a Lleida  

Més enllà dels efectes limitats de la pluja en la fase de pol·linització i d'algunes pedregades que han estat "puntuals i controlades", els productors han destacat que la meteorologia ha estat "benèvola" durant el transcurs general de la campanya. Aquesta benevolència climàtica ha tingut un efecte secundari molt positiu i decisiu en la salut de les plantacions: l'absència de plagues significatives, com el mosquit verd, i una reduïda incidència de fongs, tal com ha apuntat el mateix Ramon Boleda. Mantenir els arbres lliures de malalties i plagues redueix considerablement els costos de tractament i augmenta la qualitat final del producte, millorant encara més els marges de benefici.

L'expansió del pistatxer a Catalunya, i especialment a Ponent, és un fenomen que es pot quantificar amb dades sòlides. Segons les dades més recents del Departament d'Agricultura, referents a l'any 2024, Catalunya ja comptava amb 1.291 hectàrees de pistatxers. La majoria absoluta d'aquesta superfície, concretament 1.223 hectàrees, es concentraven a la demarcació de Lleida, subratllant el seu paper com a nucli productor. Aquesta superfície va resultar en una producció total de 481 tones de festucs durant la collita de l'any anterior.

L'arribada d'aquest cultiu a Ponent es remunta als anys vuitanta, quan va començar a introduir-se a la zona del Segrià. Posteriorment, va trobar un terreny fèrtil i favorable per a la seva expansió en punts de l'Urgell, gràcies en gran part a l'impuls que va suposar la construcció i la posada en marxa del canal Segarra-Garrigues i l'interès demostrat per grans grups del sector, com el Grup Borges.

Ramon Boleda subratlla que l'estabilitat de preus esmentada anteriorment fa que el conreu sigui atractiu, però insisteix en un factor indispensable: la paciència. Els agricultors que s'inicien en aquest sector han de saber que l'arbre requereix d'un període d'espera d'uns cinc anys des que es planta fins que comença a oferir una producció de fruits comercialment significativa. Aquesta inversió a llarg termini, però, sembla que paga la pena, donada la creixent demanda i la posició avantatjosa del producte al mercat.

El Pistatxo Català: Enfocat al Consum Europeu i Protegit de les Guerres Comercials  

La situació del pistatxo català respecte al comerç internacional és notablement robusta i, de moment, poc afectada per les turbulències geopolítiques i les disputes aranzelàries. El productor de Verdú ha explicat que l'acord aranzelari entre l'administració de Donald Trump als Estats Units i la Unió Europea no té un impacte directe sobre els productors catalans. Aquesta aparent immunitat s'explica per dues raons fonamentals.

En primer lloc, la demanda interna de pistatxo a Catalunya i a l'Estat és tan alta que la producció pròpia és insuficient per cobrir-la íntegrament, fet que obliga a mantenir un cert nivell d'importació. En aquest sentit, la producció catalana és altament valorada i absorbida pel mercat interior i europeu. En segon lloc, els volums, encara relativament modestos, que els productors catalans sí que destinen a l'exportació se centren gairebé exclusivament en el mercat europeu. Aquesta estratègia comercial, focalitzada en la proximitat geogràfica i un mercat comú amb menys barreres, aïlla el producte de les tensions que afecten les grans potències exportadores extracomunitàries. Per tant, mentre que altres sectors primaris poden patir els efectes de les tensions comercials internacionals, el sector del pistatxo a Ponent gaudeix d'una estabilitat i d'una projecció de creixement clarament orientades a satisfer una demanda creixent i fidel.

Aquesta dinàmica no només assegura un futur prometedor per als productors actuals, sinó que també envia un missatge de seguretat als pagesos que consideren la transició cap a aquest conreu de fruits secs, oferint una alternativa sòlida en el canvi de model agrari.