Què suposa exactament aquest risc?

Beatriz Robles, tecnologa alimentària i experta en seguretat alimentària, ens confirma, efectivament, que el cap de les gambes i altres crustacis, com els crancs, acumula un metall pesant, el cadmi, que es va acumulant al cos i pot causar patologies a llarg termini.

La recomanació ens diu que, en la mesura del possible, evitem menjar aquesta part de les gambes i d'altres crustacis similars. El cadmi és un metall pesat que, quan el mengem, s'acumula al nostre organisme, sobretot al fetge i als ronyons.

Pot produir toxicitat al ronyó i a llarg termini pot causar càncer. També està relacionat amb problemes als ossos.

El que no s'entén gaire és per què surt ara aquesta informació perquè, com dèiem, estem parlant d'una recomanació de fa 8 anys.S'ha de deixar molt clar que és una recomanació, no una alerta.

I cal deixar clara una altra cosa. La recomanació fa referència exclusivament al cap de les gambes i d'altres crustacis, és a dir, a la part més fosca, que és la que acumula cadmi. Un metall que també s'acumula al cos dels crancs, però no a les potes.

La resta no comporta cap tipus de perill. En tot cas cal evitar xuclar el cap de les gambes o utilitzar aquests caps aixafats, per exemple, per fer els tradicionals caldos de peix o per aportar més gust als menjars perquè si ho fem estarem superant els límits setmanals admissibles de cadmi. A la nostra dieta normal, estem a prop de la ingesta setmanal tolerable de cadmi.

Si incorporem productes com xuclar els caps de les gambes sí que estaríem superant la dosi recomanable i podríem tenir problemes. Hem volgut saber també si l'Organització Mundial de la Salut o les autoritats sanitàries europees han fet recomanacions semblants i no ho han fet, però no perquè no sigui perillós, sinó perquè estem parlant d'un costum exclusiu a Espanya .

Segons Beatriz Robles, a la Unió Europa no hi ha cap recomanació perquè "a la majoria de països no hi ha el costum de xuclar els caps de les gambes o altres crustacis".