desconexió local

El Mirall comenta la dimensió religiosa de la Mercè 2024 i ofereix una formació de llengües antigues

Hi intervenen Fermín Delgado, rector de la basílica de la patrona de Barcelona, Mònica Padrol, membre del seu consell parroquial, i Pilar Casals, professora d’egipci clàssic

El Mirall
00:00

Redacción COPE Cataluña

Barcelona - Publicado el

4 min lectura

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 AM, Ona Mitja) ha parlat aquest divendres 20 de setembre sobre la dimensió religiosa de les festes de la Mercè 2024 i sobre uns cursos de llengües clàssiques, semítiques i altres, ofert per l’Escola de Llengües Antigues. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació de Fermín Delgado, rector de la basílica de la patrona de Barcelona, Mònica Padrol, membre del seu consell parroquial, i Pilar Casals, professora d’egipci clàssic. Fermín Delgado ha explicat que “el tema de la inclusió i exclusió posterior de la Missa pontifical de la Mercè a la patrona de Barcelona, l’hauria d’explicar l’Ajuntament”. Ha afegit igualment que “el que ha passat provoca sorpresa i confirma que les coses no han canviat en relació amb l’equip de l’alcaldessa Ada Colau”.

Per la seva banda, Mònica Padrol ha dit que el consistori “té tot el dret a fer el que consideri convenient, però el que ha passat ara fa bona Ada Colau, que almenys va ser valenta, i ara es mostra una hipocresia total, perquè el govern municipal diu una mentida quan afirma que s’havia inclòs la Missa per error, cosa que no és així”. El rector ha agraït “al president de la Generalitat, Salvador Illa, que vingui a l’Ofici solemne, com també a l’alcalde Jaume Collboni”. Alhora ha denunciat que la capital catalana “és l’única ciutat del món on s’ignora políticament la seva patrona i s’exclou el context concret lligat en aquest cas a la Mercè, perquè des de fa 800 anys es parla de drets humans” a Barcelona. Ha recordat, a més, que “l’Estat no és laic, sinó aconfessional”.

D’altra banda, Mònica Padrol ha anunciat per a dissabte 21 de setembre la inauguració i benedicció d’una capella dedicada al beat i futur sant Carlo Acutis. Fermín Delgado ha dit que “aquesta setmana prèvia a la Mercè està plena de celebracions, amb Santa Maria de Cervelló dijous 19 de setembre i la benedicció de la imatge de Carlo Acutis, “de fusta i molt característica d’un jove com aquest noi italià que portava polo, motxilla i mòbil”, ha comentat Mònica Padrol. I és que Carlo Acutis, que serà sant previsiblement el 2025 després que va morir molt jove el 2006, va ser un gran apòstol de l’Eucaristia i difusor del missatge de Crist mitjançant les noves tecnologies. Finalment Fermín Delgado ha recordat que “s’ha seguit aquests dies també la novena, amb diversos predicadors, entre ells Ramon Ollé, Ignasi Pujol i Marc Labori”, i Mònica Padrol ha anunciat els horaris de Misses per al 24 de setembre: “A les 10.30h amb invitació, a les 12.30h, a les 16.30h, a les 18.00h i a les 19.00h”.

Idiomes que ajuden a aprofundir

A la segona part del col·loqui, Pilar Casals ha explicat que “les llengües antigues, algunes mortes i altres no, ens ajuden molt actualment perquè igualment ens organitza la vida i són una aproximació per veure el món”. L’egiptòloga ha dit que “l’Escola de Llengües Antigues és un centre que dona a conèixer aquells idiomes que aporten la connexió amb els textos originals”. La també professora, d’altra banda, ha destacat que els cursos “comencen amb l’alfabet i continua amb coneixements sobre gramàtica, sintaxi i vocabulari per poder accedir als textos”.

Casals, en la mateixa línia, ha afegit que “una sola paraula d’aquestes llengües antigues ja pot aportar molt”. Com a detall, ha explicat que “per exemple la nostra lletra ‘A’ prové del cap de bou de l’escriptura egípcia”, i ha comentat que a nivell personal va començar a fascinar-se amb Egipte “arran d’un curs titulat ‘Del jeroglífic a l’alfabet” quan tenia 18 anys. En un altre moment, Pilar Casals ha apuntat que “aquestes llengües ensenyen molt i mostren” una manera de viure. Igualment ha aclarit que aquests idiomes “s’estudien per accedir a textos” i que “fins i tot algunes d’aquestes llengües sí que s’utilitzen, com ara l’egipci copte a la litúrgia”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre la concessió del Premi Ratzinger 2024 a l'escultor japonès Etsuro Sotoo, figura clau en la finalització de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit la cançó 'Si algú es vol fer servidor meu', un tema amb què el grup 'Canta la Teva Fe' ambienta la celebració d'aquest diumenge XXV durant l'any, en què l'evangeli narra com Jesús anuncia la creu i identifica "ser importants" amb "el servei a tothom": https://www.youtube.com/watch?v=Lxu6oPJS7mE

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat sobre aquestes notícies: l'acte interreligiós 'Una ciutat, moltes veus' organitzat per l'Ajuntament de Barcelona per a dijous 26 de setembre, la presentació aquesta setmana a Barcelona de l'informe 'Educació rural, entre l'oblit i la reivindicació' (amb què l'ONG Entrecultures denuncia l'exclusió educativa que pateix el món rural) i la inauguració del curs per al Secretariat de Pastoral Universitària amb una missa dimarts 17 de setembre a la catedral de Barcelona. Tot això i una mica més ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 AM, Ona Mitja).

Temas relacionados

Programas

Último boletín

13:00H | 06 OCT 2024 | BOLETÍN