Els estudis assenyalen que la població adolescent és la que més consumeix begudes energètiques. A les alteracions conegudes del sistema cardiovascular i neurològic, així com als problemes per agafar el son, cefalees, irritació i fatiga, hem de sumar el fet que els adolescents encara estan en fase de desenvolupament. A més, aquest consum està associat amb formes d'oci no saludable i amb la barreja d'altres consums nocius. És per això que des de Salut Pública de la Diputació de Barcelona s'ha aprofundit en l'estudi del consum i dels factors relacionats, aprofitant els resultats de 8.078 enquestes realitzades a alumnes de 4t d'ESO de 41 municipis de la província de Barcelona. S'ha estudiat la freqüència en el consum de begudes energètiques, i l'associació amb variables sociodemogràfiques i d'hàbits de salut, fent la modelització per tal de veure quins són els factors amb una associació més rellevant. En els municipis menors de 20.000 habitants el consum és més significatiu en comparació amb els majors de 50.000 habitants. En les noies l'increment de consum és més accentuat amb la progressió de l'edat (dels 14 als 17 anys). El 30,9% dels alumnes de 4t d'ESO enquestats havia consumit begudes energètiques en l'última setmana, xifra que inclou l'11,9% que en consumeix diàriament. Segons el model, els principals factors sociodemogràfics per a un consum setmanal o superior el trobem en ser noi, ser migrant de primera generació, i ser fill de pares sense estudis. Cal assenyalar que la intersecció d'aquests tres factors és el perfil de jove que més en consumeix.
Parlem amb Lluís Camprubí, tècnic de salut pública de la DIBA i responsable de l'estudi.