L'economista i professor de la Universitat Abat Oliba CEU, Joaquín Solana, autor de la tesi doctoral sobre "Longevitat, nous reptes i oportunitats per a la direcció i l'emprenedoria", defensa que el retard de l'edat de jubilació "és necessari no només per raons financeres sinó també per la salut física i cognitiva de la població", amb ell hem parlat a Herrera a COPE Catalunya.

En la seva tesi, Solana parteix d'una constatació demogràfica: en les societats actuals, per l'augment de l'esperança de vida i la reducció de la taxa de natalitat, "cada ésser humà que neix avui té una probabilitat superior al 50% d'arribar als 100 anys" explica.

Aquesta dada revela la necessitat de replantejar-se els paràmetres sobre les etapes professionals, l'edat de jubilació i fins i tot el concepte mateix de jubilació. Segons Solana, la tradicional divisió de la vida en tres etapes (educació, vida activa i jubilació) "arriba a la seva fi". "Ens endinsem en escenaris molt més complexos i enriquidors, de múltiples etapes i de més opcions".

Segons observa aquest expert, la discriminació per edat en el món professional, que pateixen homes i dones, però especialment aquestes últimes "està ancorada en les categories imperants".

Comú i erròniament, es creu que, si les persones grans es jubilen, hi haurà més espai per als joves, no obstant això, i com apunta Solana, "està comprovat economètricament que a nivell macro-econòmic no és rellevant. Jubilar abans per donar entrada als joves no és una solució per a un país". "No pot afavorir-se la inactivitat a partir dels cinquanta i escaig", assenyala, encara que també reconeix que aquest principi general ha de matisar-se en funció de la naturalesa de l'activitat.

Solana adverteix que la societat tendeix a pensar que els majors de 50 aporten poc al panorama empresarial. No obstant això, "el nombre d'emprenedors de més edat creix".

En aquest aspecte, la tesi de Joaquín Solana està dedicada a la direcció d'empreses amb relació a aquesta nova situació, així com a l'emprenedoria dels de més edat i la responsabilitat de la persona de mantenir-se informada i renovar-se mitjançant una formació constant (lifelong learning).

Saber aprofitar i combinar forces de treball

Solana recull en la seva tesi una sèrie de propostes que les empreses podrien i haurien de considerar, com introduir a les persones més grans en projectes especials a temps parcial o aprofitar la seva experiència i coneixements per a fer de mentors als joves amb molta preparació, però poc exposats a la realitat laboral.

D'aquesta manera, combinant correctament els actius dels més longeus amb els quals brinden les generacions més joves, l'empresa surt reforçada.

Entre les propostes per assolir aquesta integració, Solana assenyala la creació d'equips multi-generacionals, "en què no sempre el de més edat hagi de liderar".

Els joves han d'aprendre a gestionar el repte de ser líders de persones amb més edat que ells. Joaquín Solana assegura que "ja existeixen iniciatives molt meritòries de persones jubilades que assessoren en projectes empresarials", però denúncia que la legislació és restrictiva quant a compatibilitzar pensió amb activitat remunerada.

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

En definitiva, "la direcció de persones evolucionarà de manera inevitable", l'actitud emprenedora, a totes les edats, és una riquesa disponible que ha de conrear-se i promoure's, canviant valors i estereotips encara presents, més pròxims al segle XIX que al XXI.