Hombres G és una de les bandes amb major transcendència des de 1985 fins a l'actualitat. El seu èxit abasta Espanya i països des de Mèxic, Veneçuela, el Perú, Colòmbia a l'Equador o, en bona part, la població de parla hispana als EUA. Ara, recobren la seva actualitat amb el llançament del seu àlbum.

El 25 d'aquest mes de gener el presentaran al Gran teatre del Liceu emmarcat dins del festival del mil.leni.

'La esquina de Rowland', 14 cançons i un bar

Parlem d'una claríssima picada d'ullet al bar madrileny que els va veure néixer. Tan és així que Hombres G acaba de descriure que "Parla de nosaltres quan teníem 17 o 18 anys, anava al Rowland i parlava amb Javi i Dani dels nostres somnis. Teníem nostre grupet, somiàvem que algú ens escoltés, que ens donessin una oportunitat. És una mica l'origen de tot. Han passat tants anys, el Rowland continua igual i els Hombres G segueixen aquí".

El Rowland, el local, obria les seves portes en els anys setanta en la madrilenya Avinguda de Baviera regentat per Nano i Chafly. En aquest lloc es van rodar escenes de la primera pel·lícula del grup “devuélveme a mi chica” en 1987. Per descomptat, sempre recordarem que el local està replet de records d'Hombres G i que allí han passat els seus grans moments com la celebració del 30è aniversari en 2015, només per exemple.

Inesperat, però benvingut, així és el nou disc

De l'àlbum, des de la seva creació Hombres G destacava que hi ha discos que un prepara a consciència i altres que t'assalten sense previ avís. Això últim és el que els ha passat al quartet madrileny amb 'La esquina de Rowland'.

Una col·lecció de cançons gestada de manera espontània mentre la pandèmia els mantenia lluny dels escenaris. Per a no pensar massa en el tancament i la incertesa, David Summers es va llançar a la composició com a via de fuita. Un bon dia, va compartir amb els seus companys el que havia estat fent, i Dani Mezquita, Rafa Gutiérrez i Javi Molina van coincidir amb ell que aquí hi havia un disc.

El cercle pròxim a la producció d'aquest treball diu que "És com aquest convidat imprevist que s'acaba convertint en la millor companyia de la nit. Quatre músics tocant relaxadament a la teva habitació i un vocalista que canta, si cap, amb més intimitat i delicadesa que mai. El seu disc número tretze, un treball càlid, lluminós i casolà. Una preciosa col·lecció de cançons que capten la bellesa a la meitat de la tempesta. L'última versió d'uns Hombres G més acollidors i necessaris que mai".