SOS català: Les xarxes socials acceleren la pèrdua de la llengua a la Franja de Ponent, especialment entre els joves

El futur del català a la Franja de Ponent s'enfronta a un desafiament imminent, i la clau podria residir a les nostres pantalles. Així ho revela una nova investigació liderada per la Universitat de Lleida (UdL), que posa el focus en el paper que les xarxes socials estan jugant en la vitalitat de la llengua, especialment entre la població més jove. Aquesta recerca, que compta amb el suport de la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner, parteix d'una premissa clara i preocupant: tot i ser la llengua pròpia del territori, el català pateix una situació de disglòssia que el relega cada cop més a l'àmbit privat i informal, un espai que ara mateix està sent envaït per la presència gairebé total del castellà a l'entorn digital.

La hipòtesi dels investigadors és que les xarxes, que han esdevingut el principal espai de socialització del jovent, podrien estar actuant com un catalitzador del canvi lingüístic, fins i tot en aquells contextos on tradicionalment el català "havia imperat". Aquesta observació és particularment significativa en una regió on la llengua pròpia es manté, però amb una vitalitat reduïda, i on la pressió de la llengua dominant és constant.

Fernando Senar, professor de la UdL i implicat en l’estudi, ha subratllat que la situació de la llengua a la Franja de Ponent presenta "importants reptes" per al seu manteniment i supervivència a llarg termini. La investigació pretén, per tant, aportar una visió actualitzada i objectiva d'aquesta realitat sociolingüística per poder dissenyar polítiques i plans d'actuació que siguin realment efectius.

 L’impacte de les pantalles i la pèrdua d’espais informals  

El món digital és, per definició, un espai de socialització sense fronteres físiques, i els joves hi passen una part significativa del seu temps. Des de plataformes com Instagram, TikTok o X (abans Twitter) fins a aplicacions de missatgeria com WhatsApp o Telegram, l'idioma predominant en aquestes comunicacions és el castellà. Aquesta hegemonia no és casual; respon a una dinàmica global de grans plataformes que afavoreixen l'ús de les llengües amb un major nombre de parlants.

Aquesta dinàmica, però, té un efecte col·lateral perjudicial per a llengües com el català. Tradicionalment, la llengua pròpia s’havia mantingut forta en els cercles d'amistat, la família i les interaccions quotidianes més informals. Amb la migració de la socialització cap a l'àmbit digital, on el català pràcticament desapareix, s'està produint una "acceleració" del procés de substitució lingüística. És com si la llengua perdés el seu últim bastió de resistència, el de la quotidianitat no formal, on els parlants se sentien més lliures per expressar-se en la seva llengua materna sense pressions externes.

La investigació de la UdL busca quantificar aquesta realitat, posant números al que fins ara ha estat una percepció o una preocupació generalitzada. Els resultats de l'estudi permetran avaluar fins a quin punt aquesta tendència esdevé un factor determinant per al futur del català a la Franja de Ponent.

 Recerca per a la recuperació: l'objectiu és l'acció  

Més enllà de la simple diagnosi del problema, l'estudi té un objectiu clar i proactiu: dotar les administracions, els centres educatius i les entitats culturals d'eines i dades per poder actuar. La finalitat és que les conclusions de la investigació serveixin com a base per a la creació de polítiques educatives i culturals que reforcin l'ús i la percepció positiva del català entre la població jove. Aquestes polítiques no només haurien d'incentivar l'ús de la llengua, sinó que també haurien de valorar i protegir les particularitats lingüístiques del territori, com les variants dialectals que hi són presents.

En un context on la inversió en recerca sovint queda en un segon pla, l'ajut de 5.000 euros concedit al projecte subratlla la importància de donar suport a la investigació vinculada a les realitats locals i comarcals. Aquesta iniciativa s'emmarca en la convocatòria dels ajuts Creu Casas Sicart, que ha donat suport a altres tres projectes de la UdL, demostrant el compromís de la universitat amb la recerca de proximitat. Entre aquests projectes, es troben estudis sobre la toponímia de Tolba, la protecció de catèters venosos o la transformació social a través de la música.

En definitiva, l'estudi sobre la llengua a la Franja de Ponent és un pas fonamental per entendre un fenomen complex que va més enllà de les aules o de les lleis. Es tracta d'una anàlisi de com la tecnologia i els nous hàbits de socialització estan remodelant el mapa lingüístic, i com les decisions que es prenguin avui poden ser determinants per al futur de la llengua pròpia en un territori que la manté amb orgull, però amb clars signes de fatiga.