Tresors alats a Mas de Melons: La reserva natural de Lleida que sorprèn amb un centenar d'espècies d'abelles

La natura sempre guarda sorpreses, i la reserva natural de Mas de Melons a Castelldans, a les Garrigues, n'és un clar exemple. Aquest any, un nou programa de seguiment impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha començat a revelar un tresor inesperat: una extraordinària diversitat de pol·linitzadors. Els primers resultats d’aquesta iniciativa, coordinada amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), han documentat la presència de gairebé un centenar d’espècies d'abelles silvestres diferents. Aquesta xifra, impressionant per si sola, s'espera que creixi a mesura que avanci la recerca, projectant Mas de Melons com un autèntic santuari de la biodiversitat.

El programa de seguiment d'abelles silvestres s'ha centrat en l'inventari i la documentació dels principals pol·linitzadors de l'àrea protegida, amb l'objectiu de monitoritzar les seves tendències poblacionals al llarg del temps. Aquest tipus de projectes són crucials en un moment on la salut dels ecosistemes globals està en risc. Les prospeccions realitzades durant la primavera, coincidint amb un període de pluges que va afavorir una abundant floració, han permès identificar prop de 100 espècies d’abelles, repartides en 33 gèneres i cinc famílies. Aquestes troballes, que encara s'estan analitzant en profunditat, ja indiquen la importància ecològica d'aquest espai.

Predominen les espècies típiques del Mediterrani, adaptades a hàbitats oberts com els mosaics de conreus, guarets i zones ermes, envoltades de boscos i matolls. Entre les més comunes, s'han identificat noms com l'Andrena bicolorata, la Panurgus cephalotes o la Colletes similis, espècies que ja es troben àmpliament distribuïdes per Catalunya i la Península Ibèrica. No obstant això, el que realment crida l'atenció són les espècies menys habituals.

Rareses en un ecosistema fràgil: Les abelles més escasses de Mas de Melons

L'estudi de Mas de Melons no només ha revelat la presència d'espècies comunes, sinó que també ha sorprès amb la identificació de diverses espècies considerades força rares a Catalunya. Noms com Andrena hystrix, Amegilla savignyi o Megachile sicula s'han sumat a l'inventari, demostrant que aquest espai natural és un refugi per a la biodiversitat. Una de les troballes més significatives és la de l’abella Systropha grandimargo, una espècie que figura al catàleg europeu d'espècies amenaçades amb la categoria de "vulnerable". La seva presència a Mas de Melons subratlla la necessitat de protegir i preservar aquest tipus d'ecosistemes, que actuen com a baluards contra la pèrdua de biodiversitat.

A més, el programa ha detectat espècies poc documentades a Catalunya, amb una clara preferència per les zones àrides, un ambient que defineix bona part del paisatge de la reserva. L’Anthophora hispanica i l’Eucera tricincta són exemples d’aquestes troballes, que afegeixen un valor incalculable a l'inventari d'espècies de la regió. La diversitat genètica i ecològica que aporten aquests insectes és fonamental per a la salut de l'ecosistema, ja que garanteixen la pol·linització de nombroses plantes autòctones i cultius de la zona, contribuint a la producció de llavors i fruits.

Curiosament, l'estudi també ha pogut quantificar la presència de la coneguda abella de la mel (Apis mellifera). Les dades recollides mostren que, amb un 70% de les observacions, aquesta espècie gestionada és, amb gran diferència, l'abella més abundant a la reserva. Aquesta dada ressalta la necessitat de diferenciar entre les abelles silvestres autòctones, que juguen un paper més eficient en la pol·linització de la majoria de plantes, i les abelles de la mel, que, tot i ser importants, no haurien de monopolitzar l'atenció en matèria de conservació.

La importància ecològica i el futur del projecte

Les abelles silvestres són la base de la pol·linització de nombroses plantes i són imprescindibles per a l'agricultura. Sense elles, la producció de llavors i fruits de la gran majoria de cultius es veuria seriosament compromesa. El seu paper és més eficient i divers que el de l'abella de la mel, per la qual cosa la seva conservació és una prioritat. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ho sap, i per això ha impulsat el Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres de Catalunya (PIPOL).

Aquest pla busca, entre altres objectius, augmentar el coneixement sobre els pol·linitzadors autòctons i millorar la seva gestió en espais protegits. La iniciativa a Mas de Melons és un pas fonamental en aquesta direcció, ja que proporciona dades essencials per entendre millor aquests insectes i les seves necessitats. L'inventari no només és un simple recull d'espècies, sinó una eina per dissenyar futures estratègies de conservació que garanteixin la supervivència d'aquests petits, però vitals, treballadors de la natura.

A mesura que la investigació continuï, és probable que Mas de Melons es consolidi com un referent en la conservació de la biodiversitat, demostrant que fins i tot en un paisatge aparentment àrid es pot trobar una riquesa natural sorprenent i d'una importància ecològica incalculable.