Ovelles, Cabres i Cavalls: La Nova Brigada 'Bio-Bomber' de Tarrés que Salva Boscos dels Incendis amb Silvopastureig Regeneratiu

El Ramat 'Ecològicament Intel·ligent' al Rescat del Bosc Català  

En un moment on els grans incendis forestals continuen sent una amenaça constant, especialment a les comarques interiors de Catalunya, el petit municipi de Tarrés, situat a les Garrigues Altes, emergeix com un far d'innovació en la prevenció d'incendis. Lluny de les grans màquines i l'obra civil intensiva, la solució que han posat en marxa és sorprenentment antiga, però aplicada amb tecnologia d'avantguarda: el silvopastureig i la ramaderia regenerativa.

Aquest projecte pioner no és només una qüestió de neteja; és una estratègia complexa de gestió del territori que fa servir els animals com a eines de manteniment. Dos ramats, formats per ovelles, cabres i un grup de cavalls, pasturen rotativament en tres parcel·les estratègiques (Fontfreda, la Gravera i Assèguils), sumant un total de 40 hectàrees d'alta càrrega de combustible. Aquestes zones no han estat triades a l'atzar; l'enginyer forestal i director del projecte, Eduard Porta, subratlla que són punts considerats clau pels GRAF (Grup de Recolzament d'Actuacions Forestals) en el marc del pla local de prevenció d'incendis.

La feina d'aquests ‘bio-bombers’ de quatre potes és crucial. Els animals s'alimenten de sotabosc, la vegetació baixa que actua com a escala del foc, convertint-se en el combustible que propaga les flames. A més, tal com explica Porta, la seva tasca va més enllà de la simple ingesta: "Els animals fan una tasca de poda dels arbres, limiten el creixement de les branques i, en retornar la biomassa al sòl i dispersar llavors que no han digerit, enriqueixen l'ecosistema".

El projecte, de forma indirecta, contribueix també a la recuperació del paisatge mosaic, fonamental per frenar la continuïtat dels grans incendis. Aquesta combinació de bosc, pastura i cultiu és un amortidor natural davant de la virulència del foc.

Tecnologia GPS i Ramaderia de Precisió: La Tanca Virtual  

Un dels aspectes més fascinants d'aquesta iniciativa és la fusió de mètodes tradicionals amb la innovació tecnològica. Per garantir que els animals compleixin la seva missió de pastura selectiva a les àrees predefinides, s'han equipat amb dispositius d'última generació.

Mireia Masalias, cap de l'explotació de cabres i ovelles Lo Braguer (Solivella), detalla el funcionament: "Els animals porten collarets amb GPS que emeten un so d'avís i, si el travessen, una petita descàrrega. Aprenen ràpidament a associar el so amb el límit, i això crea una tanca virtual". Aquesta solució no només assegura que la pastura es concentri on és necessària, sinó que també facilita la gestió remota. "Controlem el ramat per telèfon, la qual cosa facilita molt la feina i ens permet ser molt eficients en els nostres moviments", afirma Masalias.

La selecció dels animals també ha estat rigorosa. Les cabres i ovelles de Masalias són femelles no embarassades, aplicant un concepte de ramaderia de precisió per al control de la fertilitat. Pel que fa als cavalls, la seva funció és complementar la feina de les espècies més petites. Marc Sànchez, ramader i veí de Tarrés, destaca el paper dels grans herbívors: "Els cavalls acaben d'aplanar el ramatge i mengen les comunitats arbustives més dures i les gramínies que altres animals podrien deixar. Obren via en boscos atapeïts, una tasca fonamental". A més, aquests cavalls, d'entre 10 i 27 anys, provenen de l'Associació de Defensa dels Èquids, afegint una dimensió de benestar animal i segona oportunitat al projecte.

Pastura Estratègica per Mantenir la Salut del Bosc  

La clau de l'èxit d'aquesta modalitat de pastura eficient rau en la rotació i la subdivisió de les parcel·les. El pla de pastura està dissenyat per evitar el "patró de pastura selectiu". Sanchez explica la necessitat d'aquest control: "Si deixem els animals lliures en espais amplis, trien només el que més els agrada, deixant la vegetació més fibrosa, que és precisament la que ens interessa que eliminin per reduir el combustible".

La Mireia Masalias ho corrobora: "Anirien al brot tendre i deixarien la pastura més fibrosa, el que no faria la pastura tan eficient de cara a la prevenció de grans incendis". Aquesta estratègia rotacional també assegura que la vegetació tingui temps per regenerar-se de manera controlada, mantenint l'equilibri de l'ecosistema.

Aquest projecte demostra que la gestió forestal sostenible és viable, malgrat els reptes. Amb una subvenció de 117.000 euros del Govern, Tarrés ha pogut iniciar la gestió d'aquestes 40 hectàrees. L'alcalde, Carles Mora, reconeix que, tot i ser una petita part de les 900 hectàrees forestals del municipi, "tot és començar". Assumir la despesa de plans de prevenció és "impossible per als ajuntaments petits", per això Mora ja planeja sol·licitar ajuts per ampliar la superfície gestionada.

El director del projecte conclou posant l'accent en la necessitat d'ajuts directes per a aquestes zones. El 64% del territori de Tarrés és massa forestal que no entra dins els Perímetres de Protecció Prioritària (PPP), quedant al marge d'una inversió crucial. La iniciativa de Tarrés, per tant, no és només una estratègia local; és un model a seguir que il·lustra el potencial de la ramaderia regenerativa per protegir els nostres boscos, millorar la biodiversitat i garantir un futur més segur contra el foc.