Incendi a la Segarra: Alcaldes Exigeixen Més Atenció al Govern per Evitar Noves Catàstrofes
Els alcaldes de la Segarra, l'Urgell i la Noguera, units després del devastador incendi de Torrefeta i Florejacs, presentaran 21 demandes al president Illa per millorar la prevenció i gestió d'emergències al territori.

Zona on es van aturar les flames de l'incendi de Torrefeta i Florejacs
Lleida - Publicado el
4 min lectura
La devastació deixada per l'incendi de Torrefeta i Florejacs, que va calcinar prop de 5.000 hectàrees de conreus i massa forestal i, tràgicament, va costar la vida a dues persones a Coscó, ha unit els alcaldes de les comarques afectades: la Segarra, l'Urgell i la Noguera. Conscients de la urgència d'actuar per prevenir futures catàstrofes, aquests representants territorials s'han mobilitzat amb un objectiu clar: reclamar al Govern de Catalunya una major atenció i implicació en la gestió del territori.
Després d'intenses reunions i un procés de consens amb els consells comarcals, que va culminar dimecres a la Diputació de Lleida, s'ha redactat un document amb 21 punts clau. Aquestes demandes seran traslladades personalment al president Salvador Illa en una trobada programada per al proper dilluns a Barcelona. L'alcalde de Guissona, Jaume Ars, ha subratllat la importància de la iniciativa amb una contundent declaració: “per construir país i construir línies d’acció cal trepitjar i escoltar més el territori”. Aquesta frase encapsula la filosofia darrere d'aquesta unió municipal, que busca revertir una percepció de desatenció històrica.
Més Enllà del Foc: Demandes per a un Territori Resilient
El document consensuat pels alcaldes i els consells comarcals aborda una àmplia gamma de necessitats, des de la prevenció més bàsica fins a la millora de la coordinació en cas d'emergència. Entre les propostes més destacades, hi ha l'elaboració d'un mapa de riscos del territori i un mapa de recursos hidràulics, amb una atenció especial a la instal·lació d'hidrants a les masies. Aquesta mesura s'acompanya de la necessitat de geolocalitzar tots els punts d'aigua existents a les comarques, una eina fonamental per als equips d'extinció en moments crítics.
Una de les preocupacions més recurrents fa referència a les línies elèctriques. Els alcaldes consideren que aquestes infraestructures són sovint la causa d'incendis i, a més, provoquen talls recurrents de subministrament. Per això, demanen una millora substancial de la xarxa elèctrica. En l'àmbit de les comunicacions, es reclama una millora urgent de la cobertura de telefonia a la Segarra i la Noguera, i la dotació d'emissores de comunicació per a aquelles zones on la cobertura sigui inexistent, un aspecte vital per a la seguretat dels residents i la coordinació dels serveis d'emergència.
La gestió forestal i agrícola també ocupa un lloc prominent en les demandes. Es demana la capacitat de gestionar els marges i boscos de manera més eficaç, així com l'activació i manteniment de les basses buides al Segarra-Garrigues, assegurant que estiguin plenes durant l'estiu, l'època de major risc. Així mateix, es volen millorar els accessos als camins rurals mitjançant línies d'ajut específiques, facilitant el trànsit de vehicles d'emergència.
Coordinació, Recursos Hídrics i Visió de Futur
La coordinació entre els diferents cossos d'emergència és un altre pilar fonamental del document. Els alcaldes volen una millor interacció entre els bombers professionals i els voluntaris, les ADFs (Agrupacions de Defensa Forestal), els GPIFs (Grups de Prevenció d'Incendis Forestals) i Forestal Catalana. A més, demanen una revisió del sistema de confinament de CCAT i, de manera contundent, que s'escolti els alcaldes, ja que són els responsables del DUPROCIM (Document Únic de Protecció Civil Municipal) i els que coneixen millor la realitat sobre el terreny.
El canal Segarra-Garrigues és vist com un "recurs indispensable" i, per això, es demana tenir-hi accés per agafar aigua en cas d'emergència. També es volen hidrants distribuïts al llarg del seu curs i un sistema de reg actiu en cas d'incendis que no es limiti en moments de necessitat. El paper dels consells comarcals davant els incendis es considera "clau" per ajudar a la coordinació en cas d'emergències, i es vol potenciar la seva implicació.
De cara al futur i amb una visió a llarg termini, el document proposa mesures de gran abast. Es vol revisar les figures de protecció mediambiental del territori com el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) i les ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus), buscant un equilibri entre la conservació i la gestió del risc d'incendis. També es demana autoritzar cremes controlades, rompudes, i la recuperació d'espais agrícoles que actualment són forestals. Fomentar les pastures, incentivar els cultius alternatius com a tallafocs, reduir els espais forestals, permetre la creació de perímetres de seguretat al voltant de les edificacions i recuperar l'heliport de Tiurana són altres de les propostes que busquen construir un territori més segur i resilient davant el flagell dels incendis.
La trobada amb el president Illa es presenta, doncs, com una oportunitat crucial per als alcaldes d'aquestes comarques, que busquen no només solucions immediates, sinó també un canvi de paradigma en la gestió del territori per evitar que la tragèdia del passat juliol es repeteixi.