La llista de beneficis que la lactància materna té per a la salut (tant present com futura) de la mare i del nen és pràcticament interminable i, a més, cada poc temps s'hi incorpora una prova nova.

Entre els avantatges per a la dona, se sap que redueix el risc de determinats tipus de càncer (de mama i d'ovari) i de desenvolupar malalties com la hipertensió.

Pel que fa als beneficis per als nens i nenes, està demostrat que la llet materna aporta protecció enfront de les malalties infeccioses, disminueix la incidència i la gravetat de les diarrees, redueix el risc de patologies infantils freqüents com les infeccions respiratòries i l'otitis mitjana aguda, prevé les càries i augmenta la intel·ligència.

Les recomanacions de l'OMS respecte d'aquesta qüestió són molt clares: aconsella la lactància materna de manera exclusiva durant els primers sis mesos de vida i fins als dos anys com a mínim, de manera complementària a l'alimentació sòlida.

Però, a més, aquest tipus d'alimentació aporta una altra mena d'avantatges la repercussió dels quals encara no és prou coneguda per bona part de la població, i que cada vegada té més importància en el context sanitari, climatològic i mediambiental actual: els beneficis des del punt de vista de la sostenibilitat i el benestar de la planeta.

«Es tracta d'un aliment natural i renovable, que no deixa petjada de carboni en el medi ambient; no requereix envasat, transport ni combustible per a la seva producció, preparació i consum, i tampoc no produeix deixalles». Aquestes són les raons principals per les quals la lactància materna té un protagonisme creixent en totes les iniciatives adreçades a millorar la sostenibilitat mediambiental, segons Anna Bach Faig, professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i investigadora del grup de recerca FoodLab de la mateixa universitat.

El «gairebé desconegut» impacte en el medi ambient

De fet, des de fa ja uns anys, cada vegada hi ha més literatura científica que demostra el vincle estret que hi ha entre aquesta opció alimentària i fenòmens com el canvi climàtic. Una de les recerques més recents en aquest sentit va ser la duta a terme per experts de l'Imperial College de Londres (Regne Unit), publicada al British Medical Journal i que aporta dades molt reveladores sobre aquesta qüestió: donar el pit durant sis mesos significa un estalvi d'entre 95 i 154 kg d'emissions de CO2 per nadó per comparació a la llet de fórmula.

Una altra dada interessant aportada per aquest estudi és que la quantitat d'aigua calenta necessària per escalfar els biberons de la llet de fórmula implica una despesa anual d'energia equivalent a la de carregar 200 milions de telèfons mòbils.

Precisament, enguany, la Setmana Mundial de la Lactància Materna (#WBW2020) —que se celebra de l'1 al 7 d'agost— posa el focus en aquest impacte important en la salut planetària, i destaca el paper de la llet materna com a element principal d'un sistema alimentari sostenible, a més d'altres avantatges des del punt de vista mediambiental, tal com assenyala María José Rodríguez Lagunas, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i professora de la secció de Fisiologia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona: «El pit de la mare és el millor envàs que existeix: estèril, capaç de dosificar la quantitat exacta que requereix el nadó i a la temperatura òptima. Substituir això per una llet de fórmula implica l'ús de recursos addicionals: d'una banda, l'ocupació d'envasos procedents de la fórmula infantil mateixa, però també el consum d'aigua, l'ús dels biberons i les tetines, els productes per esterilitzar, els escalfadors, etc.».