Una recent recerca sobre la quantificació de residus flotants a les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, pròxims a la ciutat de Barcelona, estima que els dos rius aboquen al mar Mediterrani entre 0,4 o 0,6 tones de plàstic a l'any i s'ha creat davant la necessitat de quantificar les aportacions de residus flotants que arriben des de les aigües continentals a la mar. La major part de les deixalles marines prové de terra, els rius són una peça clau per quantificar la quantitat de residus que acaben en la mar. L'objectiu de la recerca ha estat recaptar la quantitat més gran de dades possibles, per crear un model estadístic dels residus flotants més comuns, que permeti desenvolupar estratègies de futur per mitigar el problema de les deixalles marines. Tots dos rius van ser mostrejats des d'octubre de 2016 a setembre de 2017 i la metodologia està basada en l'observació de la làmina d'aigua superficial durant 30 i 60 minuts a la setmana, des d'una posició elevada i pròxima a la desembocadura del riu. L'objectiu és identificar i classificar, mitjançant una app específica per a aquest estudi, els residus flotants majors o iguals a 2,5 cm (denominats macroresidus), conforme a la llista d'ítems descrits a la Directiva Marc sobre Estratègies Marines. Durant tot l'any van ser identificats 684 ítems entre els dos rius i, conforme a les pautes del projecte RIMMEL, es van classificar en les següents categories: plàstic, paper, metall, goma, tèxtil i fusta. Els resultats van ser molt similars en tots dos rius, i el plàstic va ser la categoria més freqüent en els residus flotants observats; 67,7% en el riu Llobregat i 50,5% en el riu Besòs i els residus més freqüents els envasos, les peces de plàstic, les ampolles de plàstic i les bosses de plàstic.

Parlem amb Gabriella Schirenzi, investigadora de l'IDAEA-CSIC.