Es calcula que un 80 % de les empreses espanyoles ha augmentat el teletreball per aconseguir que la seva activitat es ressenti el mínim possible davant d'aquesta crisi, segons una enquesta recent del Banc d'Espanya. Moltes empreses es plantegen continuar amb aquesta modalitat fins passat l'estiu, quan la crisi sanitària estigui més controlada, però com serà l'oficina postpandèmia?

«Sembla evident que la por a la COVID-19 ens portarà a un model d'oficina de tipus "rusc d'abelles", en la qual cada treballador quedarà aïllat dels seus companys», afirma Miguel Arenas, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Molt diferent de la idea de disseny de planta oberta o open plan amb espais absolutament diàfans que es va implantar els últims anys per millorar el rendiment i la comunicació entre els treballadors.

Tornada a l'oficina «rusc d'abelles»

Davant d'una pandèmia tan complexa i amb una taxa de reproducció tan alta, els plafons, les barreres o les mampares es convertiran en un recurs necessari. «Davant de la situació de crisi sanitària, les empreses es veuran obligades a utilitzar barreres físiques per mantenir una separació efectiva entre els llocs de treball quan no es pugui garantir la distància mínima de dos metres entre els treballadors», afirma Arenas.

Segons un estudi dut a terme a Dinamarca a més de 2.400 treballadors, a mesura que augmentava la quantitat de persones que treballaven en un mateix espai, també creixia el nombre d'empleats als quals es donava la baixa mèdica. Els que treballaven amb més de sis persones registraven un 62% més de dies d'absència per malaltia.

«Es tornarà a tenir en compte la "síndrome de l'edifici malalt" i a curt i a mitjà termini tindran un pes rellevant els protocols de neteja i desinfecció a les oficines i als espais comuns, i també les millores i les revisions contínues dels sistemes de filtració d'aire», afirma Iván Ciudad Valls, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC.

Però no solament les oficines, els espais comuns com ara la cafeteria, els lavabos o els ascensors hauran de canviar i adaptar-se a la nova situació. «Les zones comunes passaran per una modificació temporal més rígida en la seva gestió, tindran una limitació i un control d'aforament i posterior neteja i desinfecció», adverteix Ciudad. En aquesta línia, Arenas afirma que dins dels àmbits de treball s'haurà de fer un ús racional dels espais que impedeixi aglomeracions. Per exemple, ja no es podrà compartir l'ascensor i és molt probable, segons els experts, que s'utilitzi només per pujar i que per baixar es facin servir les escales.

Retorns per torns i a oficines més petites

Per evitar aglomeracions i davant d'un teletreball posat en marxa gairebé com un experiment, moltes empreses impulsaran els torns rotatius i progressius de presencialitat. «En principi s'incorporarà un percentatge de la plantilla que s'augmentarà gradualment, i es retardarà la incorporació de les persones especialment sensibles i la de les que convisquin amb persones vulnerables», explica Ciudad.

La situació de l'estat d'alarma determinarà la tornada a les oficines i serà l'Estat o les mateixes comunitats autònomes les que marcaran les pautes mínimes de tornada als despatxos. «Aquesta es farà ordenadament i evitant la presencialitat i la coincidència de tota la plantilla, que són les mesures de prevenció més eficaces i coherents», considera Arenas.

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

De fet, empreses com Google ja es plantegen tenir oficines més buides, no solament en mode de desescalada, sinó també a llarg termini. Oficines amb menys treballadors permeten triar espais amb menys superfície i, per tant, més barats, cosa que significa un alleujament econòmic per a les empreses. «Però la companyia no pot imposar obligatòriament qui ha de fer teletreball», «si l’e-treball no forma part de la descripció inicial del lloc, i l'ocupador fa una oferta de teletreball, l'empleat pot acceptar o rebutjar l'oferta (voluntarietat), però no se li pot imposar, ni tan sols amb un procediment de modificació substancial de condicions de treball».

Fitxar a la feina telemàticament i jornades de quatre dies

Sembla lògic que la manera de fitxar també evolucioni. «S'eliminarà temporalment l'empremta biomètrica i s'utilitzaran cada vegada més targetes d'accés sense contacte (contactless) i fins i tot aplicacions», afirma Ciudad. Diferents sindicats i empreses estan llançant propostes per promoure les jornades laborals de quatre dies. «És molt probable que moltes empreses es plantegin que les jornades siguin contínues o fins i tot que s'implementin jornades de quatre dies», afirma Ciudad. «Els beneficis de reduir la jornada laboral són molts: millor qualitat de vida per al treballador, més oci, conciliació personal i familiar i dedicació a projectes de petita emprenedoria»,

Segons una enquesta a més de 2.000 empleats i 500 empresaris anglesos, el 77 % dels treballadors veia un vincle clar entre una jornada de quatre dies i una qualitat de vida millor.