El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat diversos punts de la llei reguladora de les hisendes locals del 2004. El tribunal considera que aquests apartats ara anul·lats estableixen un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, l'impost de la plusvàlua, que determina que sempre ha existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que hagi existit aquest increment i de la quantia real d'aquest increment.

La decisió declara la intangibilitat de les situacions fermes existents abans de la data de l'aprovació de la sentència.

La sentència compta amb el vot particular concurrent del president del TC, Juan José González Rivas, i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer.

La decisió arriba arran de la qüestió d'inconstitucionalitat presentada per la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla, amb seu a Màlaga.

A Herrera a COPE Catalunya ens ha explicat el tema i la situació el professor adjunt de dret tributari de la universitat de Girona i expert en tributació local, Sebastià Martínez. (àudio)

Es tracta d'un tribut que ha d'abonar el venedor d'un immoble o qui rebi un habitatge via donació o herència. La seva quantia, fins ara, es calculava en funció d'uns coeficients establerts pels municipis on es troba l'immoble i uns barems fixats per la norma que regula les hisendes locals.

La seva lògica és que el beneficiari de l'operació tributi per la revaloració del sòl on se situa l'habitatge, un raonament que funciona amb preus ascendents, però que deixa de tenir sentit quan aquests es deprimeixen.

Hisenda busca ara lligar l'impost a la revaloració real del sòl. El problema és com. Una solució aparentment senzilla seria prendre els preus reals de compra i venda d'un immoble.

Però els contribuents que embenin un habitatge ja tributen en la seva declaració de la renda per l'augment patrimonial. A més, el fet que s'aconsegueixi vendre un immoble per un preu superior al d'adquisició es pot justificar per millores que ha dut a terme el propietari.