La Hèsta d’Aran 2025: Maria Vergés Reclama un Finançament Just i Aymar Navarro Brilla amb el Premi 17 de Juny

Un crit per l’autogovern aranès  

La síndica, Maria Vergés, ha estat clara i directa en el seu discurs durant l’acte institucional: necessita un finançament just i estable per al Conselh Generau d’Aran. No és una petició qualsevol; és una crida perquè es reconegui de veritat la singularitat política, jurídica i administrativa d’aquest territori tan especial. Segons ella, només així es pot garantir un autogovern fort que sigui útil per a tots els aranesos. També ha insistit en la importància de mantenir una relació de respecte i col·laboració amb altres administracions, un missatge que ressona amb força.

A l’acte hi havia el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que no s’ha quedat curt a l’hora de respondre. Ha assegurat que el Govern català està totalment compromès amb el reconeixement del Conselh Generau, tant a nivell jurídic com administratiu. “Estem en una nova etapa de relacions bilaterals amb l’Aran, i això és un gran pas endavant”, ha dit, posant èmfasi en què el Conselh és l’eina clau de l’autogovern aranès. Fins i tot ha anat més enllà, assegurant que la Val d’Aran no és una administració local com qualsevol altra i que estan treballant en el desenvolupament complet de la Llei d’Aran. Unes paraules que, sens dubte, han estat ben rebudes.

La singularitat aranesa, al centre del debat  

La Maria Vergés no és de les que es mosseguen la llengua, i aquest any ha tornat a deixar clar que l’Aran necessita un reconeixement real de la seva identitat única. “No som una administració local, i ja és hora que això quedi clar”, ha dit amb fermesa. I la veritat, no li falta raó. La Val d’Aran té una història, una llengua i una cultura pròpies que la fan diferent, i això s’ha de traduir en un tracte especial, tant en finançament com en competències. Aquest és un clam que fa anys que se sent, però sembla que, amb el diàleg obert amb el Govern, hi ha una mica més d’esperança per veure canvis reals.

Aymar Navarro, l’orgull aranès  

Ara bé, la Hèsta d’Aran no és només un moment per a reivindicacions; també és una festa per celebrar els qui fan gran aquest territori. I aquest any, el Premi 17 de Juny ha anat a parar a les mans d’Aymar Navarro, el freerider aranès que està conquerint muntanyes i cors arreu del món. Aquest premi reconeix persones o grups que han deixat una empremta a la Val d’Aran, i en Aymar n’és un exemple perfecte. Va ser el primer espanyol a competir al Freeride World Qualifier, on va quedar entre els 12 millors del planeta. Gairebé res!

Quan li han donat el premi, en Aymar s’ha mostrat súper agraït i emocionat. “Rebre aquest reconeixement per un esport minoritari com el freeride i per portar el nom de l’Aran ben lluny és un honor”, ha dit. I no és per menys: cada vegada que competeix, en Aymar es converteix en un ambaixador de la Val, mostrant al món la força i la bellesa d’aquest racó dels Pirineus.

Què és la Hèsta d’Aran?  

Per als qui no ho sabeu, la Hèsta d’Aran és la festa nacional de la Val, que se celebra cada 17 de juny. És una data amb molt de significat, ja que recorda la restitució del Conselh Generau el 1990, després de ser abolit el 1834 per una Reial Cèdula espanyola, i també la recuperació de l’autogovern amb les eleccions del 1991. És un dia per sentir-se orgullós de ser aranès, per celebrar la cultura, la llengua i la història d’aquest territori únic.

Aquest 2025, l’acte institucional ha estat ple d’emocions i missatges potents. Tant la síndica com el conseller han felicitat els aranesos i han reforçat la idea que l’Aran té un futur prometedor. La Hèsta és molt més que una festa; és un espai per mirar endavant i recordar d’on venim.

Cap a un futur més fort per a l’Aran  

La Hèsta d’Aran 2025 ha deixat unes quantes idees clares: l’autogovern aranès necessita més suport, tant en diners com en reconeixement legal, i figures com en Aymar Navarro demostren que aquest territori petit però amb caràcter pot arribar molt lluny. Ara toca veure si les promeses d’en Dalmau i el treball en la Llei d’Aran es converteixen en realitat. Jo, personalment, estic il·lusionada amb el que pot venir, però també crec que cal estar atents perquè els compromisos no quedin només en paraules.