El Sector Fruiter Català a l'Espera del Mercosur: Entre la Por a la Competència Deslleial i l'Oportunitat de Mèxic
L’acord del Mercosur genera incertesa al sector fructícola català. Si bé no s'esperen canvis a curt termini, la falta de “clàusules mirall” i la competència amb productes de menor cost preocupa productors, que ja miren cap a nous horitzons d’exportació, com Mèxic.

Manel Simon, director general d'Afrucat
Lleida - Publicado el
3 min lectura
El sector de la fruita a Catalunya manté una actitud de cautelosa expectació davant l’imminent acord comercial entre la Unió Europea i els països del Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i l'Uruguai). Després que la Comissió Europea presentés oficialment el pacte, les principals organitzacions agràries del territori han expressat la seva inquietud per una sèrie de desequilibris que, segons ells, podrien condicionar de manera substancial la viabilitat de les explotacions locals a mitjà termini.
La principal crítica se centra en l'absència de les anomenades 'clàusules mirall', un concepte que ha esdevingut el punt clau de fricció. Aquestes clàusules obligarien els països sud-americans a igualar els models de producció europeus en matèria de seguretat alimentària, condicions laborals i protecció del medi ambient. En paraules de Manel Simon, director general d’Afrucat, la diferència en els estàndards de producció és abismal. Mentre a Europa hi ha una estricta regulació sobre l’ús de fitosanitaris i molècules actives, els productors d’Amèrica Llatina poden utilitzar plaguicides "prohibits a Europa", una pràctica que "redueix molt el seu cost de producció" i que suposaria una competència deslleial insostenible.
Tot i aquesta preocupació, la patronal catalana de la fruita no preveu una "afectació directa" a curt termini. La raó principal és la complementarietat estacional. Catalunya concentra la seva producció a l'estiu, mentre que la temporada de collita als països del Mercosur coincideix amb l'hivern europeu. Aquesta dualitat podria evitar un xoc frontal immediat al mercat. No obstant això, aquesta 'pau' estacional és vista com a temporal per molts, que temen que l'efecte a llarg termini sigui devastador si no s'implementen garanties més sòlides.
Crítiques i Temors de la Ramaderia i els Cereals
La controvèrsia no es limita a la fruita. Les organitzacions agràries com Asaja Catalunya han expressat el seu "no" rotund a l'acord, que consideren perjudicial per a tot el sector agroalimentari. El president d'Asaja Catalunya, Pere Roqué, ha subratllat que el pacte no beneficia la ramaderia ni la producció de vi o oli, i ha lamentat que no s'hagin tingut en compte les seves propostes per blindar el sector local. La seva principal preocupació se centra en la competència deslleial que podria suposar la importació de carn i cereals.
Roqué avisa que la importació de carn des de Sud-amèrica podria incloure productes adulterats amb hormones com el clenbuterol, "prohibides a Europa des de fa més de 30 anys". Aquest fet no només posaria en perill la salut del consumidor sinó que suposaria una "competència deslleial" per als ramaders catalans i espanyols. La mateixa situació es podria traslladar als cereals, com l’ordi o el blat de moro, que podrien ser cultivats amb fitosanitaris no permesos a la Unió Europea.
A més de la seguretat alimentària, Roqué posa el focus en les condicions laborals. Demana als països del Mercosur que s'equiparin a les condicions salarials europees, exigint que "paguin els més de 14 euros l'hora que abonem nosaltres aquí". L’organització agrària ha iniciat contactes amb els partits polítics catalans i espanyols a Brussel·les per instar-los a votar en contra de l’acord. Per a Roqué, el pacte és un intercanvi injust: "El que no es pot pretendre és canviar vehicles alemanys per producció agroalimentària catalana", afirma contundentment, posant de manifest la seva creença que l'acord respon a interessos de sectors com l'automoció per sobre dels agraris.
L'Esperança de Mèxic: Una Porta a l'Exportació de Poma Catalana
Paral·lelament a la inquietud pel Mercosur, el sector de la fruita catalana manté una línia d'esperança en un altre front: la possible renovació de l'acord comercial amb Mèxic. Aquest pacte, signat originalment l'any 2000, es podria renegociar per obrir les portes a les exportacions de poma catalana al país nord-americà.
Segons Manel Simon, la conjuntura política actual amb els Estats Units, el principal exportador de poma a Mèxic, podria beneficiar els productors catalans. "Amb la política del president Trump i les males relacions amb els seus veïns, això obre oportunitats", assenyala Simon. La possibilitat de guanyar mercat enfront de la competència nord-americana, que ven uns 400 milions de quilos de poma a Mèxic anualment, és vista com una oportunitat d'or per millorar la competitivitat de la fruita catalana. Aquesta nova via d'exportació podria compensar les possibles incerteses que pugui generar, a llarg termini, l'acord del Mercosur.