Pedregades històriques a Lleida: les pedres de més de 2 cm del 19 d'abril marquen un rècord en 25 anys

Un informe de l'ADV Terres de Ponent revela que la pedregada del 19 d'abril, amb pedres de fins a 3 cm, és la més virulenta en dues dècades. Experts vinculen el fenòmen al canvi climàtic i reclamen més estudis.

Ricard Álvarez

Lleida - Publicado el

2 min lectura

Les pedres gegants d'abril: un fenomen sense precedents  

La tempesta del 19 d'abril ha marcat un abans i un després en l'historial de pedregades a la plana de Lleida. Segons l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent, les pedres van arribar a mesurar fins a 3 centímetres de diàmetre, una mida "excepcional" si es compara amb les dades dels últims 25 anys. L'entitat ha analitzat més de 50 granímetres —dispositius que registren l'impacte de la calamarsa— i ha conclòs que només en cinc tempestes anteriors (com les de 2016 o 2018) s'havia superat la cinquantena d'aparells afectats.  

Dades alarmants: abril trenca tots els rècords  

L'informe destaca que abril no havia registrat mai pedres de més de 2 cm i que, en el 80% dels casos, la mida havia estat inferior a 1 cm. Fins ara, les pedregades més destacades d'aquest mes eren les del 29 d'abril de 2018 (1 cm) i la del 17 d'abril (1,5 cm). Tanmateix, el 2024 ha batut totes les previsions:  

  • 20.000 hectàrees de cultius afectades.  
  • 7 pedregades només entre abril i maig. 
  • Més de 100 granímetres impactats, una xifra "considerable" segons l'ADV. 

Alerten que aquesta tendència ascendent pot tenir conseqüències econòmiques greus per al sector agrari.  

Canvi climàtic: la hipòtesi que pren força  

Carme Farnell, tècnica del Servei Meteorològic de Catalunya, admet que la mida de les pedres d'abril és "inusual" i que el canvi climàtic podria estar al darrere:

"No sabem si n'és la causa directa, però la hipòtesi és que sí. Cal investigar-ho més a fons". Farnell insisteix en la necessitat d'adaptar els protocols agrícoles per minimitzar danys en futures tempestes.

Alba Mor

Elisabet Porta, tècnica de l'ADV Terres de Ponent, mostra un granímetre.

Granímetres: una xarxa clau per a la ciència  

La plana de Lleida compta amb 170 granímetres, una xarxa única a Europa que permet obtenir dades precises sobre:  

  • Diàmetre i velocitat de les pedres.  
  • Energia de l'impacte (analitzada a la Universitat de Lleó). 
  • Patrons meteorològics per a estudis climàtics.

Farnell defensa ampliar aquesta xarxa a altres zones: "És una eina vital per als pagesos i per a la recerca". De fet, els granímetres són claus per a justificar peritacions i accedir a ajudes públiques després de les tempestes.  

Més recursos per enfrontar el futur  

Els experts coincideixen que episodis com el d'abril seran més freqüents i intensos. Per això, reclamen: 

  1. Més inversió en xarxes de monitoratge.  
  2. Estudis concloents sobre el lligam entre pedregades i canvi climàtic.  
  3. Estratègies de protecció agrícola adaptades a nous escenaris.  

La pedregada del 19 d'abril no és només una anècdota: és un avís del que pot estar per venir.