Nou protocol de detecció precoç del VPH a Lleida: 900 casos detectats en un any

Protocol innovador per a la detecció del VPH  

El nou sistema de detecció precoç de càncer de coll uterí implementat a la Regió Sanitària de Lleida ha permès identificar 862 dones positives en el virus del papil·loma humà (VPH) durant el seu primer any d’aplicació. Aquesta xifra representa un 9,6% dels 9.042 tests realitzats en dones d’entre 30 i 65 anys, un pas endavant en la prevenció d’una malaltia que, segons l’OMS, pot erradicar-se amb cribratges eficients.  

Com funciona el cribratge?  

Les proves es realitzen en consultes ordinàries amb llevadores als centres d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) o per sol·licitud de les usuàries. A diferència del mètode anterior –citologia cada tres anys–, el nou protocol inclou:  

• Test de VPH com a primera línia de detecció.  
• Citologia complementària en casos positius.  
• Derivació a ginecologia si es detecten lesions premalignes, amb seguiment a l’Hospital Arnau de Vilanova.  

Equitat territorial i objectius europeus  

Lleida va ser pionera en adoptar aquest model, que el Departament de Salut preveu estendre a tot Catalunya abans del 2029. Els objectius són clars:  

• Cribrar el 70% de la població diana amb proves d’alt rendiment.  
• Tractar el 90% de lesions precanceroses, alineant-se amb l’estratègia de l’OMS per eliminar el càncer de coll uterí. Actualment, entre el 70% i 80% dels diagnòstics corresponen a dones no cribrades, cosa que evidenzia la necessitat d’un accés equitatiu.  

VPH: transmissió i prevenció  

El virus del papil·loma humà es transmet per contacte sexual i és la causa necessària –però no suficient– del càncer de coll uterí. Dades clau:  

• 9 de cada 10 infeccions es resolen sense intervenció.
• El 10% restant pot desenvolupar lesions si persisteix, amb risc de malignitat. A més del cribratge, la vacunació i l’ús de preservatiu redueixen la transmissió.

Cap a l’erradicació del càncer  

Salut subratlla que aquesta mesura no només millora la detecció, sinó que estalvia costos sanitaris i sobretot, vides. Amb la implantació completa del protocol, Catalunya s’uniria a països com Finlàndia o Austràlia, on el cribratge poblacional ha reduït la incidència fins a un 70%.