Mort Tino Torres, per un accident de bicicleta en una rotonda de la N- 240

Consternació a Lleida, i en particular a l'esport lleidatà per la mort de Tino Torres (70 anys). Amant de la bicicleta, ahir al migdia quan gaudia d'aquesta activitat, el ciclista va xocar per encalç contra un vehicle que tenia al davant. A conseqüència de l’impacte, el ciclista va ser evacuat en estat crític a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, on ha mort aquesta matinada, segons informen els clubs esportius relacionats amb la seva tasca.

Amb aquesta víctima, són 60 les persones mortes, entre elles 4 ciclistes, per accidents de trànsit a Catalunya, des de principi d'any.

tino torres un directiu de magnitud de l`esport de lleida.

La seva trajectòria personal va estretament vinculada amb projectes esportius de la ciutat de Lleida. Tant amant de l'esport, com lluitador de projectes complicats, va demostrar resiliència i compromís amb la seva implicació personal, professional i econòmica. Proper a la distància curta amb els seus interlocutors, defensor de les seves conviccions, i dedicant hores i més hores a una passió; millorar els clubs de Lleida dels quals ha format part i no deixar-se vèncer per les dificultats.

Un senyor directiu amb majúscules, de la vella guàrdia, sense protagonisme públic, les seves entrevistes són mínimes als mitjans de comunicació, i treballant en l'ombra i amb una missió impossible, quadrar números a l'esport de Lleida d'elit deficitari per estructura.

Toni Torres va ser membre de la junta directiva que va impulsar el bàsquet a la ciutat de Lleida. 

Des del col·legi Maristes de Lleida, a finals de la dècada dels 90, un grup de directius joves, amb erran Vidal, com a president, els Llurbá, Segarra, Solsona, Torres, Prim i altres van formar un grup de directius amb un somni, que en la Lleida dels 90 provocava somriures d'incredulitat; fer a Lleida un equip que jugues a la màxima categoria del bàsquet; l'ACB. Era un escenari d'afició minsa i en una ciutat amb poca cultura de bàsquet d'elit. Era una quimera fer un plantejament tan ambiciós, i semblava

I tot va començar en aquelles reunions setmanals de dilluns al vespre, i on els somnis es van anar convertint en realitat. Una plaça a la segona categoria del bàsquet i històric ascens el maig del 2001 a Manresa, cap a l`ACB. 

4 temporades a l'elit, un descens esportiu  i els problemes d'economia que comencen a passar  factura. L'any 2012, la desaparició del Lleida Bàsquet va comportar responsabilitats per un grup de directius, entre ells Torres, que es van trobar sols, i sense l'ajuda social que sol hi ha a les victòries, i marxa quan venen mal dades.

És indiscutible, que l'actual èxit del bàsquet de Lleida neix del Lleida Basquet, perquè el millor llegat del club que va tocar el cim, va ser la creació d'una afició al bàsquet a Lleida, i que va recollir el club actual, el Força Lleida, que avui també tocar el cim del bàsquet. Però, sense el primer projecte, no hi hauria el segon, tots dos van units i la figura de Torres i els seus companys ha de ser reivindicada en l'èxit actual. 

El seu TREBALL  PER MILLORAR EL FUTBOL MASCULÍ A LA CIUTAT

Tot i les màximes dificultats personals patides per les conseqüències de la desaparició del Lleida Bàsquet, la figura directiva de Tino Torres es recupera en els últims 3 anys, en la gestió de Lleida CF. Tot i les enormes dificultats econòmiques del club, avui a punt de la seva desaparició, Tino Torres ha posat el seu treball, lluita i capacitat per intentar salvar una situació desesperada.

 Quan el més fàcil, era no entrar, i no complicar-se la vida, en un escenari on les crítiques serien grans i descarnades, Tino Torres va fer un pas endavant i ha intentat salvar un club històric de la ciutat. Sol per fer aquest pas, la seva figura s'engrandeix i mereix el respecte de tots.