Descobreixen per què alguns gats neixen amb més dits del que és habitual

Alguns gats neixen amb més dits del normal, una característica que, lluny de ser un problema, amaga una història d'avantatge evolutiu. Aquesta condició es coneix com a polidactília i ha estat un dels temes tractats al programa 'Herrera a COPE Lleida' amb Ricard Alvarez i amb la col·laboració d'Imma Sabater, infermera veterinària i terapeuta felina certificada d'Anadón Veterinaris. Com explicava l'experta, "és una anomalia congènita en la qual els animals neixen amb més dits de l'habitual". Normalment, els gats tenen cinc dits a les potes davanteres i quatre a les posteriors, però els gats polidàctils poden presentar un o més dits extra.

Un avantatge clau per a la supervivència

La raça Maine Coon és una de les més reconegudes per presentar polidactília. Originària del nord dels Estats Units, aquesta raça es va desenvolupar sense intervenció humana en entorns salvatges. Segons Sabater, "els seus avantpassats la tenien tots". Aquests dits extra no eren un caprici de la natura, sinó que "els gats polidàctils tenien avantatges funcionals, millor agafament i equilibri en superfícies relliscoses, com la neu", cosa que els atorgava una millor destresa a l'hora de caçar. Aquest avantatge va fer que la característica es mantingués i fos molt comuna en els primers exemplars.

És una anomalia congènita en què els animals neixen amb més dits de l'habitual"

Imma Sabater

Infermera Veterinaria a Anadón Veterinaris

L'herència genètica de la polidactília

La polidactília està lligada a mutacions en un gen clau durant el desenvolupament embrionari i es transmet de manera hereditària. Tot i que abans era un tret universal en els Maine Coon, avui dia els estudis indiquen que aproximadament un 40% dels gats d'aquesta raça neixen amb ella. Encara que ara són gats domèstics, la genètica persisteix. De fet, l'experta assenyala que "alguns criadors seleccionen especialment que ho tinguin" per no perdre aquest tret genètic distintiu. A més, la polidactília pot aparèixer en gats domèstics comuns, sense importar-ne la raça.

Cap risc per a la salut de l'animal

Imma Sabater ha estat contundent en afirmar que aquesta anomalia genètica no afecta negativament la salut ni el dia a dia dels felins. "No cal que ningú es plantegi una cirurgia per treure-ho, perquè no li suposa cap mena de problema", ha sentenciat. La situació és similar en algunes races de gossos, com el pastor dels Pirineus o el Sant Bernat, que poden tenir esperons dobles a les potes posteriors, considerant-se un tret típic de la raça i no pas un defecte.

No li suposa cap mena de problema"

Imma Sabater

Infermera Veterinaria a Anadón Veterinaris