La història de l'elecció de l'11 de setembre com a data de la Diada de Catalunya es remunta a 1886, quan diverses entitats catalanistes van organitzar una missa en memòria dels caiguts en el lloc de Barcelona al final de la guerra de Successió espanyola.

L'11 de setembre de 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar la capital catalana. Era la fi de la guerra de Successió, en la qual una part significativa de Catalunya es va posar del costat de l'arxiduc Carles d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta en 1716, pel qual es consumava la destrucció de les institucions catalanes.

(ESCOLTA L'EXPLICACIÓ DE PER QUÈ ÉS VA ESCOLLIR L'11 DE SETEMBRE COM A DIADA AQUÍ)

El conflicte havia començat en 1700. Aquest any, el testament de Carles II, que cedia el tron de la corona de Castella a Felip d'Anjou, va generar una forta controvèrsia entre les grans potències occidentals europees.

La celebració de l'11 de setembre en 1917 va tenir especial rellevància perquè va coincidir amb els funerals per la defunció un mes abans d'Enric Prat de la Riba, llavors president de la Mancomunitat de Catalunya.

El periòdic La Veu de Catalunya va publicar: «Rafael Casanova va ser l'heroi esforçat de la Decadència; Enric Prat de la Riba, el príncep gloriós del Ressorgiment».

En els anys següents es va continuar celebrant i en la de 1923 es va produir una contundent intervenció de la policia que va provocar molts ferits i detinguts. Només l'endemà passat triomfava el cop d'estat de Primo de Rivera que començaria a la Dictadura de Primo de Rivera durant la qual els actes commemoratius de l'11 de setembre van estar prohibits.

Amb la Segona República Espanyola l'11 de setembre va tornar a celebrar-se augmentant el nombre d'assistents als actes. En els de 1931 el llavors president de la Generalitat Francesc Macià va afirmar que la reunió representava una demostració que «per les llibertats, els nostres avantpassats estaven disposats a morir abans que a sotmetre's».

En l'11 de setembre de l'any següent Macià va dir que havia acudit a l'ofrena floral davant el monument a Casanovas no per a «commemorar la pèrdua d'aquelles llibertats, sinó per a proclamar ben alt, davant Catalunya i el món, que aquelles llibertats havien estat recobrades». Aquest mateix any Antoni Rovira i Virgili va publicar un article en el qual va arribar a afirmar: «Els vençuts de 1714 han estat els vencedors».

Durant la dictadura franquista de nou es va prohibir la celebració de l'11 de setembre i fins i tot l'estàtua a Rafael Casanova va ser retirada de la Ronda de Sant Pere i guardada en un dipòsit municipal.

Per això va caldre esperar a la mort del dictador Franco perquè reprengués la tradició de la Diada. Va ser en 1976, però el govern d'Adolfo Suárez no va permetre que se celebrés a Barcelona, sinó en la localitat de San Boi de Llobregat, on es troba la tomba de Rafael Casanova.

En l'acte van intervenir Miquel Roca i Junyent, en representació del Consell de Forces Polítiques de Catalunya; Octavi Saltor en nom dels partits d'oposició no integrats en cap plataforma unitària; i Jordi Carbonell en representació de l'Assemblea de Catalunya.

• Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado

Van assistir entre 30 000 i 100 000 persones. A l'any següent es va reposar l'estàtua de Casanova i es va celebrar la Diada més nombrosa de les realitzades fins llavors.

La Diada de l'11 de setembre de 1977 es va celebrar a Barcelona i es va dir llavors que el nombre d'assistents va arribar al milió i mig de persones, encara que estimacions actuals rebaixen la xifra.