COPE

FAKE NEWS

Twitter, la xarxa social més resistent a les teories conspiradores

La situació d'incertesa a l'inici de la pandèmia i la manca d'informació oficial van afavorir un augment notable de les conspiracions.

Audio

Migdia a COPE Catalunya i AndorraBarcelona

Tiempo de lectura: 2'Actualizado 14:15

Les xarxes socials s'han convertit en un dels principals canals de difusió d'informació i contingut que milions d'usuaris consulten cada dia. Un tipus de comunicacions que no sempre reflecteixen la realitat i que afavoreixen la difusió de notícies enganyoses, notícies falses, fake news, rumors falsos o conspiracions.


Ara, un estudi recent, publicat a la revista d'accés obert New & Media Society i liderat de manera conjunta per una investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i altres dinou universitats, ha analitzat el paper que tenen les xarxes socials en la difusió de teories conspiranoiques i la relació entre l'ús d'aquestes plataformes i la creença en aquesta mena d'argumentacions fal·laces per part dels usuaris.

"Les característiques i les particularitats de funcionament de Twitter, una xarxa social més orientada al consum de notícies, augmenten la pressió social sobre el que es publica, la qual cosa podria reduir la circulació d'informació no verificada o de tipus alternatiu respecte a altres xarxes socials amb característiques més favorables a la difusió d'aquestes teories, com ara Facebook o YouTube", explica Ana Sofia Cardenal, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política i investigadora del grup de recerca eGovernança: administració i democràcia electrònica (GADE) a Migdia a COPE Catalunya (àudio) , i una de les autores principals d'aquest treball, que ha analitzat les dades obtingudes mitjançant enquestes en disset països europeus abans i després de la pandèmia sobre diferents xarxes socials, com Twitter, Facebook, YouTube i diverses aplicacions de missatgeria com ara WhatsApp.

Diferències entre xarxes socials

Els autors d'aquesta recerca argumenten que no totes les plataformes de xarxes socials afavoreixen de la mateixa manera la difusió de teories de la conspiració.

L'arquitectura diferent i les prestacions d'aquestes plataformes influeixen en la difusió d'aquestes teories a l'hora de definir els usos potencials, el comportament dels usuaris, el tipus d'interaccions i els processos de transmissió d'informació.

"Aquesta estructura fa que en una plataforma com Twitter, per exemple, el contingut conspirador pugui ser desacreditat ràpidament o que arribi a 'ofegar-se' enmig d'informació de més qualitat o amb el gran volum dels qui estan disposats a saltar ràpidament i corregir percepcions errònies", apunten els autors.

Així mateix, segons els resultats obtinguts, els usuaris de Twitter combinen una educació superior a la mitjana amb una tendència a cercar notícies i participar en debats polítics més habitual que en qualsevol de les altres plataformes del nostre estudi, unes característiques pròpies d'usuaris que accedeixen a fonts d'informació fiables i de més qualitat.

No obstant això, en altres xarxes socials com Facebook o en aplicacions com WhatsApp, en què el tipus de vincle dels usuaris és més proper, com familiars o amics, les persones no participen tant en la comprovació d'informacions o de continguts dubtosos. És més, hi ha una relació positiva entre el fet d'utilitzar Facebook, YouTube i WhatsApp i tenir creences de conspiració sobre la COVID-19.

"Aquest tipus de xarxes socials i plataformes de missatgeria tendeixen a ser espais més privats i protegits, la qual cosa podria augmentar la circulació d'informació alternativa", apunta Cardenal sobre la difusió de rumors falsos, fake news i conspiracions en aquestes plataformes.


  • Left6:No existe configuración de publicidad para el slot solicitado


Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo

Directo Radio Carlitos Deluxe

Radio Carlitos Deluxe

Con Carlos Herrera

Escuchar