L'11 de setembre de 1714, els soldats de les tropes borbòniques de Felip V van assaltar la capital catalana. Era la fi de la guerra de successió, en la qual una part significativa de Catalunya es va posar del costat de l'arxiduc Carles d'Àustria. La victòria de Felip d'Anjou va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta en 1716, pel qual es consumava la destrucció de les institucions catalanes.

A La Linterna Catalunya hem parlat amb Enric Pujol, professor d'història contemporànea de la UAB, per que ens faci cinc cèntims del per què l'11 de setembre és la Diada de Catalunya. "aquesta Diada va ser triada pel poble, a través d'actes populars, després, en 1980 es va instaurar com la Diada oficial. És a dir, habitualment les institucions posen les Diades a la societat i, en aquest cas, va anar a l'inrevés, primer va ser la societat i després la institucionalització" explica el professor.

El conflicte havia començat en 1700. Aquest any, el testament de Carles II, que cedia el tron de la corona de Castella a Felip d'Anjou, va generar una forta controvèrsia entre les grans potències occidentals europees.

Amb l'aparició de la Gran Aliança de la Haia, l'imperi austríac, Anglaterra, Holanda, alguns estats alemanys, Portugal i Savoia van concretar un bloc antiborbònic que pretenia imposar a un candidat alternatiu: l'arxiduc Carles d'Àustria. Començava així en 1702 un conflicte bèl·lic internacional entorn de la successió de la monarquia hispànica.

"Al principi hi havia una certa controvèrsia en el dia a triar, estava el corpus de sang de la guerra dels segadors, i l'11 de setembre." explica Pujol "A principis del segle XX unes 30 persones, van anar a retre homenatge a l'estàtua de Rafael Casanovas, forjada amb motiu de l'exposició universal de 1888, aquesta concentració va ser reprimida per les autoritats i, potser, aquesta va ser l'espurna popular per a continuar homenatjant l'11 de setembre."