Un any després de la presentació davant el món de Meta, les funcionalitats potencials del metaverso són gairebé infinites. Afavorirà una major connectivitat i facilitarà les relacions socials, però "no podrà substituir a la presencialitat", segons els experts

El 28 d'octubre de 2021, precedit per nombrosos rumors que apuntaven en aquesta direcció, el conglomerat de xarxes socials denominat Facebook va passar a dir-se Meta. La idea de Zuckerberg i la seva companyia era la de liderar el metaverso, una nova baula en l'era de les telecomunicacions on el físic i el digital s'entremesclen gràcies a eines de realitat virtual i realitat augmentada. Un any després d'aquella presentació mundial, com ha aterrat el metaverso en les nostres vides i en què canviarà el nostre futur?

Aplicació pràctica en tots els sectors econòmics

Una de les grans possibilitats que promet el metaverso és una major connectivitat en tots els sentits. Les reunions de treball per videoconferència, per exemple, alguna cosa que ja ha entrat de ple en les nostres vides, "aviat es faran amb avatars i hologrames entremesclats", pronostica José Ramón Ubieto, psicoanalista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i coautor, juntament amb Liliana Arroyo, del llibre Benvingut Metaverso? Presència, cos i avatars en l'era digital. Assistirem a concerts sense sortir de casa o en els quals els músics seran substituïts per versions hologràfiques de si mateixos. Els cursos en línia o les xerrades i jornades seran molt més immersius, i podrem interactuar amb elements de l'espai dissenyats per a tal ús (pissarres digitals, gràfics, etc.). La telesanidad, gràcies als accessoris de realitat virtual i realitat augmentada, serà molt més eficaç. També s'aplicarà a teràpies psicològiques i, per descomptat, a un terreny com l'educació.Les compres semblen un dels sectors en els quals el metaverso està cridat a integrar-se abans en la nostra realitat.

Una societat més connectada i més lliurada al lúdic

Però al marge dels usos més pràctics, el metaverso arriba també per a revolucionar les relacions entre persones. És una evolució del que es fa en les xarxes socials. "Avui ja veiem com cada dia sorgeixen noves formes de presència (metaverso, intel·ligència artificial, robots, xips, hologrames…) que estenen i augmenten la percepció de la nostra realitat, que ens prometen vides còmodes, fàcils, segures i sense sorpreses, i que ens permeten deixar en lloc segur el cos i transcendir els límits d'espai temps per a submergir-nos en la nostra bombolla digital 3D immersiva", indica José Ramón Ubieto.

La nostra percepció de la realitat augmentarà amb aquestes tecnologies, "que afavoriran la socialització, la companyia en cas de solitud no desitjada, els aprenentatges, l'entreteniment…". No obstant això, els usuaris també buscaran el cara a cara per a compensar les trobades en el món digital. "A mesura que augmenti aquesta realitat virtual, el valor de la presència, amb el misteri que sempre implica trobar-se amb uns altres, guanyarà sencers", afirma Ubieto. "Ja hi ha estudis que demostren que el digital afavoreix la rutina i el presencial impulsa la creativitat, alguna cosa que convé tenir en compte en les reunions de treball per videoconferència, per exemple", afegeix.

Persones amb problemes de timidesa o d'habilitats socials podrien beneficiar-se d'aquesta nova manera de relacionar-se, però "el problema sorgeix quan el virtual substitueix (i no complementa) la presència. Ningú qüestiona la teva salut mental si en carnestoltes et disfresses; el problema és que tu no sàpigues que es tracta d'una disfressa. Els jocs, presencials o virtuals, on els nens es transformen en altres personatges no els converteixen en ells, sinó que més aviat els ajuden a tractar (simbòlicament) assumptes delicats com la mort, la sexualitat, les pèrdues o les frustracions", afegeix l'expert.

Un futur que encara pot trigar

Fa un any Mark Zuckerberg va presentar aquesta nova realitat al món, però encara queda camí per recórrer fins que s'integri en les vides de tots. Les bretxes digitals (geogràfiques, de gènere i socioeconòmiques) o el preu encara poc assequible de cascos o ulleres de realitat virtual semblen allunyar l'arribada d'aquest món híbrid.