No se sap amb certesa qui va impulsar aquest dia, però com és una data que no fa mal a ningú i que a tots agrada, no es qüestiona l'assumpte. I és que hi ha receptes per a tots els gustos, des de vegetarians, passant pels més carnívors i acabant amb els amants dels mariscos.

A La Linterna Catalunya hem parlat amb l'Imma Pardos, co-fundadora de l'obrador Ludoteca Gastronòmica de COC, una petita empresa familiar que fabrica des de fa anys croquetas artesanals. tot a mà, i amb molt d'èxit "tenim més de 52 tipus diferents de croquetes" explica Pardos " el cervell creatiu i peça indispensables, és el meu marit. Ell s'encarrega de pensar i rumiar noves combinacions, tant que, sovint l'hem d'aturar. De fet ara ja té un altre rondinant pel cap" ens diu la gerent.

Quin és el secret per a fer una bona croqueta?

L'Imma ens diu que "no hi ha cap secret, nosaltres al menys no en tenim cap. Només calen bones matèries primes, interès i carinyo en el que fas".

Es diu que la paraula croqueta, com avui dia anomenem a aquests saborosos bunyols de farina, prové de l'onomatopeia croquer, que en francès significa cruixir i és el so que hauria de fer aquest riquíssim plat en entrar en la nostra boca. Però… saps d'on prové i quan va néixer la croqueta?

Història de les croquetes

La data del seu naixement encara no s'ha verificat íntegrament. Hi ha els qui diuen que va ser una idea del xef de la cort de Lluís XIV l'any 1619 i altres li atribueixen l'invent gurmet al fundador de la cuina clàssica, Monsieur Escoffier, en 1898. Però el que ningú discuteix és que la croqueta és d'origen francès.

El primer registre històric on es veu reflectit aquesta menjar, data de l'any 1817, específicament el dia 18 de gener. Quan Antonin Cáreme, va decidir presentar un plat de croquetes en un banquet per al príncep regent d'Anglaterra i el Gran Duc Nicolás de Rússia. Allò va meravellar de tal forma als nobles que el plat va ser batejat amb el nom de Croquettes à la royale.