Tot i que s’ha de tractar delicadament, ja que els venusians encara no hi han substituït als marcians, l’Antonio Bernal, astrònom de l’observatori Fabra de Barcelona té clar que és una notícia important i cal prestar-li atenció.

"El fet que s hagi trobat un gas provinent del fòsfor que s’havia descrit com un gas marcador de senyals de vida, la fosfina, és un fet que fa pensar." explica l'astrònom.

L’Antonio insisteix que s'ha de ser prudent i matissar, el que hi ha són indicis de fosfina, i la frase clau és la següent, "S’han trobat indicis aparents de fosfina a l'atmosfera de Venus", per tant, els indicis indiquen que hi ha fosfina, però no hi ha seguretat.

La superfície de venus te una temperatura de 500 graus, presenta un elevadíssim efecte hivernacle, i alhora l’entorn és molt àcid, així a la superfície la vida és inviable, però alhora que es va ascendint a l'atmosfera la temperatura es va suavitzant, és allà a on s han trobat aquests indicis d'una vida bacteriana, la qual cosa seria un descobriment molt important si s arribes a comprovar del cert.

El segon punt a tenir present és que no necessàriament la presència de fosfina indica vida, perquè hi poden haver altres mecanismes que la produeixin, i que de moment no s’han trobat a l’atmosfera de Venus, però sí que seria possible.

Sense anar més lluny, "a la Terra la fosfina es produeix de dues maneres, pels éssers vius o artificialment, també s'hi troba fosfina als núvols de Saturn," ens diu Bernal.

Caldrà doncs trobar els mecanismes de fabricació d’aquesta fosfina a l’atmosfera de Venus per seguir progressant amb aquesta excitant recerca.
L’aposta de l'Antonio Bernal és ser pacients, i saber que s’obre una possibilitat, per tant cal seguir estudiant.