COPE

FAKE NEWS

Com és el perill de la desinformació sobre la covid-19 procedent de fonts creïbles?

Els investigadors han analitzat la vida digital de la notícia falsa sobre els efectes adversos de l'ús d'ibuprofèn en pacients amb coronavirus.

Audio

La Linterna CatalunyaBarcelona

Tiempo de lectura: 3'Actualizado 18:36

Al març, quan començava la pandèmia del coronavirus a Europa, una piulada del ministre de Solidaritat i Salut francès, Olivier Véran, aconsellava als pacients de COVID-19 que no fessin servir ibuprofèn, un fàrmac antiinflamatori amb propietats analgèsiques i antipirètiques.

Fins i tot advertia que prendre'n incrementava la mortalitat entre els malalts, tot i que no hi havia cap evidència científica que ho demostrés. Aquesta informació va donar lloc a una notícia falsa que es va estendre per diferents països.

Sergi Xaudiera, doctorand de la UOC, ha estudiat el recorregut digital d'aquesta informació no verificada a través de Twitter en les regions d'Alemanya, França, Espanya, Països Baixos i Itàlia. Els resultats mostren que l'impacte de la desinformació és massiu quan fonts de credibilitat participen en la propagació de la notícia.

El treball, que analitza el cas de Catalunya, també destaca la importància dels canals locals per difondre o desactivar la desinformació, ja que, segons les conclusions de l'estudi, els canals regionals són els que tenen un impacte més gran en cada territori.

La recerca, publicada en la revista The Harvard Kennedy School (HKS) Misinformation Review de la Universitat Harvard, s'emmarca en la tesi doctoral de Sergi Xaudiera, que estudia els casos de desinformació en situacions d'emergència. "Fins ara, la majoria de campanyes de desinformació estaven dirigides per usuaris corrents o mitjans partidistes, però la rellevància d'aquest cas és en el fet que són representants polítics com el ministre de Salut francès i mitjans de comunicació respectables els qui fan d'altaveu i amplifiquen l'audiència d'aquesta història", explica l'investigador.

D'un missatge de veu de WhatsApp al Twitter del ministre francès

El detonant de la notícia enganyosa sobre l'ibuprofèn va ser el missatge a Twitter del ministre francès, però els investigadors de la UOC han rastrejat la ruta pública de la història fins a un missatge de veu de WhatsApp a Alemanya. Després, a partir de la petjada digital a la plataforma de microblogs, també han analitzat com la història es va estendre durant dues setmanes des del país d'origen fins als usuaris dels Països Baixos, França i, finalment, Espanya i Itàlia, i el paper que les fonts creïbles, com els representants polítics i els mitjans de comunicació respectats, van tenir com a promotors de la desinformació.

La importància de les fonts oficials es veu en les diferències en l'expansió de la informació entre França i Alemanya. "Malgrat que el missatge es va originar al país germànic, no va tenir gaire èxit: el missatge de veu es va reenviar a diferents usuaris, però com que no se'n va poder identificar l'autor, va perdre credibilitat i la conversa global va consistir essencialment a desacreditar-ho i fer bromes sobre el tema", destaca l'autor de la recerca.

En canvi, a França, on el missatge va ser promogut per una font creïble, l'impacte de la desinformació va ser el més gran en relació amb els països estudiats i són quasi inexistents converses en què es desmenteix la informació. De fet, el treball mostra que, després de la piulada del ministre, altres fonts fiables, com els mitjans de comunicació, van reproduir la notícia sense fer-ne cap comprovació, la qual cosa va contribuir a transmetre encara més la informació.

"La desinformació promoguda per fonts veraces és especialment perillosa perquè, com que són fonts de confiança, la gent té un grau de reflexió menor i tendeix a creure les recomanacions sense posar-les en dubte. A més, aquest tipus d'accions durant situacions d'emergència són especialment sensibles, ja que un tractament incorrecte pot tenir conseqüències irreversibles", destaca l'investigador.

Els altres territoris estudiats es troben entre aquests dos casos extrems i combinen missatges que reprodueixen la notícia enganyosa amb d'altres que en neguen la veracitat. A Espanya i Itàlia, els mitjans de comunicació i els periodistes van ser els primers que van denunciar la desinformació citant les declaracions del ministre francès per desacreditar-les. El dia 18 de març, a tots els territoris va aparèixer una segona onada, que no va trigar gaire a ser rebutjada pels usuaris. Malgrat això, a Itàlia la història va tornar a circular amb força entre el 20 i el 23 de març.

Forta dimensió local en la difusió de la informació

La trajectòria d'aquesta informació demostra la importància per als governs de tenir una presència activa a les xarxes socials. "Practicar l'escolta activa per detectar converses sobre la gestió de l'emergència permet poder actuar de manera ràpida quan la informació no veraç obté un cert grau de visibilitat", explica. A més, els investigadors van trobar que, tot i que òrgans supragovernamentals com l'Organització Mundial de la Salut i l'Agència Europea de Medicaments descartaven la veracitat de la informació, la velocitat de difusió no es va reduir fins que els canals oficials de cada regió la van desmentir. Segons els autors, això indica una forta dimensió regional en la difusió de la informació.

Radio en directo COPE
  • item no encontrado

En directo

Directo Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Escuchar